Luigi Lucheni
De Viquipèdia
Luigi Lucheni (* 22 d'abril de 1873 a París; † 19 d'octubre de 1910 a Ginebra), sovint mal escrit com a Luigi Luccheni o Louis Lucheni, fou un anarquista italià i un terrorista.
Va néixer a París, fill d'una treballadora italiana soltera. Es crià en un orfenat i en diferents famílies que, segons sembla, només tenien interès en ell per augmentar el seus ingressos. Des dels deu anys hagué de treballar durament i després d'una llarga recerca trobà feina temporal en obres de Suïssa. El 1896 s'enrolà a la cavalleria italiana a la campanya d'Abissínia, on fou distingit amb uns quants galons. L'esperat ascens a la vida civil, emperò, no es produí després de la seva exitosa carrera militar.
La pobresa de les classes baixes de la societat i la seva vida, sostinguda amb el mínim necessari per a sobreviure, li provocaren que un sentiment d'odi cap a les classes altes creixent. S'inicià, aleshores, en l'anarquisme i en l'estudi de les obres dels seus teòrics. Quan el rei d'Itàlia Humbert I sufocà sagnantment una revolta d'obrers a Milà el maig de 1898, Luigi Lucheni jurà venjança i planejà diversos atemptats, tot i no tenir diners per a viatjar cap a Itàlia.
A causa d'un anunci del Ministeri d'Assumptes Exteriors de Ginebra i dels rumors s'atreví a presentar-se a la visita de l'emperadriu Elisabet de Baviera ("Sissí"). Esperà pacientment tot el 10 de setembre de l'any 1898 davant de l'hotel de luxe de Ginebra Beau Rivage. Quan Sissí era, juntament amb la seva criada, camí a un vaixell de vapor que es troabava al llac Leman, Lucheni l'apunyalà amb una llima triangular. Per això li causà petites ferides, que en un primer moment van passar desapercebudes i van fer de l'atemptat una obra d'astúcia. L'emperadriu va morir després de diversos desmais aquell mateix migdia. Lucheni havia assolit el seu objectiu, que era assassinar a un membre de la, per ell odiada, aristocràcia i impactar a l'opinió pública.
Pocs minuts després de l'atemptat (que en un primer moment es prengué com un atac d'un gamberro) Lucheni fou près pels vianants i entregat a la policia. Es reconegué de seguida com a l'autor de l'atemptat i fins i tot s'assenyalà orgullosament com a tal. Quan, prop de les 14:50, s'anuncià la mort de l'emperadriu, Lucheni creié haver assolit triomfalment el seu objectiu. El 10 de novembre va ser condemnat a cadena perpètua per assassinat amb premeditació i traïdoria. Lucheni mateix havia exigit la pena de mort per tal de tenir un últim moment de protagonisme sota la guillotina i engrandir, d'aquest manera, la llista de màrtirs del moviment anarquista. Per això Lucheni reclamà una extradició a Itàlia, ja que la pena de mort al cantó de Ginebra estava gairebé abolida. No va rebre mai reposta a la seva petició. El 19 d'octubre de l'any 1910 es penjà a la seva cel·la amb un cinturó.
