Lucífer de Càller
De Viquipèdia
Lucífer de Càller o Lucífer de Caralis (Lucífer Calaritanus) fou un bisbe sard.
Apareix per primer cop com a bisbe de Caralis (moderna Càller) llegat del Papa junt amb Eusebi de Vercelli al concili de Milà el 354. Va mostrar tanta oposició als arrians (l'emperador era arrià) que fou enviat al desterrament a diversos llocs. Quan era a Eleuteròpolis a Síria va escriure l'obra Ad Constanetium Augustum pro Saneto Athanasio Libri II, en favor de les seves tesis, però escrit en un llenguatge furiós i poc raonat. La mort de Constanci II (362) va impedir el seu càstig i va seguir la restauració de la seva llibertat.
Llavors va començar a introduir discòrdies al ordenar bisbe d'Antioquia a Paulí enfront de Meleci, i enfrontant-se amb Eusebi de Vercelli, que havia anat a Síria per tractar de fer de mediador en el conflicte. Com que les seves opinions extremes no rebien suport oficial de l'església, es va retirar a Sardenya on va fundar una petita secta coneguda com els luciferians (luciferiani) segons la qual cap bisbe arrià o que hagués afavorit als arrians, podia ser reintegrat ni que mostrés penediment o confessés els seus errors i que els bisbes que admetéssim els suplicatoris d'aquestos també quedarien inclosos en el mateix anatema.
Va morir vers el 370.
Va escriure algunes obres i epístoles, totes les quals es conserven excepte la primera, escrita quan fou empresonat a Milà després del concili:
- 1. Epistola ad Catholicos (vers 355, perduda)
- 2. Epistola ad Eusebium (355.)
- 3. De non conveniendo cum Haereticis (vers 357)
- 4. De Regibus Apostolicis (358)
- 5. Ad Constantium Augustuum pro Sanclo Athanasio, Libri II (vers 360).
- 6. De non parcendo in Deum delinquentibus (360)
- 7. Moriendum pro Filio Dei (361)
- 8. Epistola ad Florentium Magistirum Officiorum (361)
