Louis Lumière
De Viquipèdia
Louis Lumière (Besançon, 1864- Bandol, 1948) inventor, físic i industrial francès que, associat amb son germà Auguste Lumière, es va fer famós per la invenció del cinematògraf.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infància i joventut
Antoine Lumière, el seu pare era fotògraf a la ciutat de Besançon a on nasqué i de qui va aprendre l'ofici, quan encara era un nen. El 1870, la familia es traslladà a Lyon, a on el pare s'associà amb el fotògraf lionès Fatalo, instalant el seu nou taller fotogràfic al cèntric carrer Barre.
Els dos germans foren matriculats al liceu La Maritinère de Lyon, a on Louis Lumière acabaria, amb el temps, cursant estudis de física. Paral·lelament als seus estudis, rebé classes de piano, escultura i pintura, demostrant, a aquesta darrera, un precoç talent per a la composició visual. També per a aquesta època li sobrevingueren els primers atacs de migrananya.
En augmentar les comandes al taller fotogràfic del seu pare, ambdós germans començaren a ajudar-lo amb tasques d'aprenent. El 1880, encara adolescent, començà a fer les seves primeres investigacions per a perfeccionar el sistema de plaques fotogràfiques que s'estava emprant a aquell moment. El 1882 patentà, finalment, l'Etiquete Bleue, la primera placa d'alta velocitat de la casa Lumière, amb la qual s'aconseguien fotografies amb una exposició d'una seixantava part de segon. Aquest fet feu que els Lumière s'independitzesin i el taller passà a ser fàbrica, instal·lant-se al nou solar de la zona lionesa de Montplaisir.
[edita] El cinema
Al 1894, desprès de veure el funcionament del kinetoscopi d'Edison a l'Exposició de Paris, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pugués reciclar l'invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Els dos germans començaren a treballar plegats peró, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l'òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que poguès sincronitzar el pas de la pel·lícula pel devant l'objectiu projector, amb l'ajut del tècnic Charles Moisson.
El problema de la sincronia de totes les parts mecàniques era, de fet, l'atzucac més difícil de resoldre peró Louis Lumière trobà l'inspiració al sistema que emprat una màquina de cosir, capaç, amb una mecànica simple, de sincronitzar diverses accions alhora.
Finalment, amb un aparell construit per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.
Al llarg de tot aquest any i part dels seguents, Louis Lumière, qui era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d'elles.
Desprès de fer diverses presentacions a societats científiques i fotogràfiques feren la seva presentació pública, projectant els films Lumiere al Saló Indi del Grand Café del carrer dels Capuchins de Paris el 28 de desembre de 1895
[edita] Altres invencions
A més del cinema, Louis Lumière fou el principal promotor i creador de posteriors invencions de la companyia Lumière, com el fotorama (1900), consistent a una gran sala de projecció de diapositives en format panoràmic envolvent o, la més reixida de totes, l'autocrom (1907), primer sistema popular de fotografia a color.
A totes aquestes invencions ,Louis Lumière fou sempre qui hi tinguè un paper preponderant, questió acceptada també pel seu germà, qui sempre estiguè més interesat a la química i la medicina. per una questió merament contractual, tots aquests invents eren patentats pel nom de la societat:
[edita] Darrers anys
La fàbrica Lumière arribà a tenir més de trescents empleats i a convertir-se une de les més importants empreses de material fotogràfic franceses de l'època.
En acabar la Segona Guerra Mundial els dos germans foren investigats com a sopitosos de col·laboracionisme amb els alemanys peró no es va poder trobar, al seu moment, rés que els poguès inculpar. A la fi de la seva vida, els dos germans van rebre tota mena d'honors- d'aquesta època és una famosa entrevista de Georges Sadoul a Louis Lumière, per al llavors nou mitja televisiu- peró darrerament s'han aixecat de nou les investigacions sobre el seu passat a la guerra, havent-hi importants sectors de la societat francesa que s'han oposat a que la seva imatge sigui impresa als billets de cent francs.
[edita] Filmografia essencial
Aquestes primeres foren les pel·lícules que foren projectades a la primera sessió del Saló Indi del Grand Café. Totes elles foren rodades entre el febrer de 1895 i l'octubre de 1895.
- La Sortie de l'usine Lumière à Lyon (La sortida dels obrers de la fàbrica) Primera pel·lícula de la història del cinema, projectada a una sala a on es pot veure els obrers de la fàbrica Lumière a l'hora de plegar.
- La Voltige
- La Pêche aux poissons rouges
- Le Débarquement du congrès de photographie à Lyon Film que varen rodar el mateix dia que varen fer una presentació del cinematògraf al congrès de fotografia de Lyon. Al film apareix l'astònom i pioner del cinema Jules Janssen parlant engrescadament amb Auguste Lumière.
- Les Forgerons
- L'Arroseur arrosé (El regador regat) Considerada la primera pel·lícula de ficció de la historia a on hom pot veure un succès còmic basat en un fet real.
- Le Repas de bébé (L'esmorzar del bebé) Primer film estrictament familiar a on apareix Auguste Lumière donant de menjar a la seva filleta Andrèe i a la seva dona, asseguts tots tres al jardí de la Ville Lumière.
- Le Saut à la couverture
- La Place des Cordeliers à Lyon
- La Mer (Baignade en mer)
Els germans Lumière rodaren encara uns quants films més al llarg dels seguents anys, de les quals cal destacar:
- L'arrivée d'un train a la gare de la Ciotat de Lyon (L'arrivada del tren a l'estació de Lyon)
[edita] Enllaços externs
- Els films mostrats a la primera sessió del Grand Café (Quicktime format) — December 28, 1895. Inclou un programa de l'esdeveniment
- Le musée Lumière — Museu Lumière
