[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Los Draps - Viquipèdia

Los Draps

De Viquipèdia

Los Draps
Origen Matarranya , la Franja
Temps de 1997 fins avui (10 anys)
Estil/s core, folk, punk
Discogràfica/s {{{discografica}}}
Membres Espígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)
Txutxa (guitarra i veus)
Estat en actiu
Plana web {{{plana web}}}

Los Draps és un grup de rock català originari de la comarca del Matarranya (la Franja). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort,[1] el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.

Taula de continguts

[edita] Història

El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarranya i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Xica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la sèquia, gorrina...»

Però, no va ser fins el 97 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Natxo del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Pena-Roja, junt amb els grups La Codonyera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.

Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja de Ponent.

L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va ralentir en la seva evolució fins l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarogí Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara.

Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca)[2] i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins 2005.[3] Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callar!. El disc té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Temps al temps i Jandro de Mallacán.

El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent,[4] cançó inèdita inclosa en Sons del Matarranya, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó[5] al llarg de 2007.

[edita] Discografia

  • Terra de frontera (autoedició, 2000): la primera (i única) maqueta editada
  • No mos fareu callar (Mago Fermín, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons[6]

[edita] Recopilatoris

  • Correllengua (?, 2002)
  • Binissalem (?, 2002)
  • Atles musical, una llengua de convit (?)
  • Una roella al cor (?)
  • Cultura de resistència vol.2 (?, 2004)
  • Esclat '06 (Maulets, 2006)
  • Sons del Matarranya (ASCUMA, 2007)

[edita] Referències

  1. ↑ Contundència a la frontera entrevista en l'Enderrock de juny de 2006
  2. ↑ Enderrock.cat El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja Los Draps
  3. ↑ Enderrock.cat Cap de setmana de música en català al País Valencià
  4. ↑ Los Draps tornen a estudi una entrada del seu bloc en BlogSpot
  5. ↑ Enderrock.cat Grups del Matarranya participen en la promoció de música en català a l'Aragó
  6. ↑ Enderrock.cat encapçalament de l'entrevista adés referida

[edita] Enllaços externs