Lojban

De Viquip??dia

lojban la lojban
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:
Regi??:
Parlants:	>100
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:	Llengua artificial
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	The Logical Language Group
codis de la llengua
ISO 639-1	jbo
ISO 639-2	jbo
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	-
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

Logotip del lojban

La llengua artificial lojban (pronunciat [??lo??ban], nom oficial Lojban: a realization of Loglan) va ser creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en l'anterior loglan, amb la intenci?? de fer-ne una llengua m??s completa, usable i lliure de copyrights. El seu codi segons la ISO 639 ??s jbo.

La llengua en s?? comparteix moltes caracter??stiques i objectius del loglan, en concret:

La gram??tica est?? basada en el c??lcul de predicats, i ??s capa?? d'expressar construccions l??giques complexes amb precisi??.
No hi ha irregularitats o ambig??itats en la gram??tica o l'ortografia, fent que sigui una llengua f??cilment analitzable per una computadora.
Est?? dissenyada per a ser el m??s culturalment neutral posible.
??s, malgrat tot, m??s f??cil d'aprendre i usar que moltes lleng??es naturals.

Tot i que l'objectiu inicial del loglan era investigar la hip??tesi de Sapir-Whorf, la comunitat activa del lojban s'ha fixat uns objectius addicionals, incloent-hi:

Recerca general en el camp de la ling????stica.
Recerca en el camp de la intel??lig??ncia artificial i la comprensi?? de les m??quines.
Millorar la comunicaci?? humans-m??quines, les ontologies de l'emmagatzematge i la traducci?? autom??tica de textos en lleng??es naturals.
Utilitzaci?? de la llengua com una eina educativa.
Creativitat personal.

Com a moltes lleng??es amb pocs parlants, al lojban li manca un corpus literari associat.

Taula de continguts

1 Pronunciaci??
- 1.1 Pronunciaci?? per a catalanoparlants
2 Gram??tica
3 Enlla??os externs i refer??ncies

[edita] Pronunciaci??

L'alfabet del lojban consta dels seg??ents 26 car??cters: ' , . a b c d e f g i j k l m n o p r s t u v x y z. ??s a dir, l'alfabet llat?? sense les tres lletres h q w i amb tres signes, considerats lletres, addicionals. L'ordre alfab??tic ??s el que es mostra m??s amunt, que intencionadament coincideix amb l'ordenaci?? dels mateixos car??cters en ASCII.

Tamb?? s'usen les maj??scules, per?? nom??s per a indicar l'accent t??nic si aquest recau en una s??l??laba que normalment no seria la s??l??laba t??nica (per exemple en noms propis). Les maj??scules no s??n considerades lletres separades de l'alfabet. El fet de posar en maj??scules tota la s??l??laba o nom??s la vocal accentuada ??s opcional. Per exemple, el nom "Josephine" podria ser representat com a DJOzefin o com a djOzefin. Sense maj??scules les regles de pronunciaci?? del Lojban farien recaure l'accent sobre la s??l??laba "ze".

El lojban estableix una relaci?? un??voca entre lletres i sons. Cada lletra correspon sempre al mateix so i cada so es representa sempre per la mateixa lletra. Com a qualsevol idioma, algunes lletres tenen diverses possibilitats de pronunciaci??. Les vocals en concret poden ser endolabials o exolabials. Les possibilitats t??piques s??n donades en la seg??ent taula:

Lletra	AFI/IPA	Descripci??
'	[h], [??]	dental (o glotal) fricativa sorda
,	---	separador de s??l??labes
.	[??]	glotal oclusiva (dita tamb?? parada glotal)
a	[a], [??]	vocal oberta
b	[b]	bilabial oclusiva sonora
c	[??], [??]	coronal fricativa sorda
d	[d]	dental oclusiva sonora
e	[??], [e]	vocal frontal mitja
f	[f], [??]	labial fricativa sorda
g	[g]	velar oclusiva sonora
i	[i]	vocal frontal tancada
j	[??],[??]	coronal sibil??lant sonora
k	[k]	oclusiva velar sorda
l	[l], [l??]	lateral aproximant sonora (pot ser sil??l??bica)
m	[m], [m ??]	nasal bilabial sonora (pot ser sil??l??bica)
n	[n], [n ??], [??], [?? ??]	nasal dental o velar sonora (pot ser sil??l??bica)
o	[o], [??]	vocal posterior mitja
p	[p]	bilabial oclusiva sonora
r	[r], [??], [??], [??], [r ??], [?? ??], [?? ??], [?? ??]	so vibrant
s	[s]	alveolar fricativa sorda
t	[t]	oclusiva dental sorda
u	[u]	vocal tancada posterior
v	[v], [??]	labial fricativa sonora
x	[x]	velar fricativa sorda
y	[??]	vocal neutra
z	[z]	alveolar fricativa sonora

Dues combinacions habituals s??n les africades tc [t??] i dj [d??] que s??n sons individuals en la nostra llengua tot i que al igual que en aquesta, en lojban es representen com a d??grafs.

[edita] Pronunciaci?? per a catalanoparlants

No hi ha difer??ncia entre pronunciar les vocals obertes o tancades, tant per a la o com per a la e ambdues pronunciacions s??n correctes. y correspon a la vocal neutra catalana. s ??s sempre sorda, z ??s sempre sonora. Cal exagerar molt la difer??ncia entre b i v. Els sons de l'ap??strof i de x corresponen a la jota castellana per?? s??n diferents entre s??: l'ap??strof correspon a un so suau fet amb la part mitja de la llengua, mentre que x ??s un so m??s fort fet amb la part posterior de la llengua. r es pot pronunciar en qualsevol cas com a la primera o la segona r dins de roure. Altres difer??ncies de grafia respecte del catal?? s??n: c es pronuncia sempre com la x catalana a x??fec, i g sempre con la g catalana a gos (??s a dir: els sons del catal?? guix escrits en alfabet lojban, seria: gic).

[edita] Gram??tica

Algunes caracter??stiques de la gram??tica del lojban:

Hi ha tres tipus de mots:

brivla, que serveix per als noms comuns i els verbs
cmene, per als noms propis
cmavo, per a les part??cules estructurals (articles, numerals, indicadors de temps verbal, etc.)

No hi ha adjectius o adverbis en el sentit que hi donem en les lleng??es indoeuropees

No existeixen els verbs; en el seu lloc s'estableixen relacions entre arguments.

L'estructura d'una frase en lojban ??s posicional. El paper d'un argument dins d'una frase dep??n de en quina posici?? es presenti.

Les frases s??n del tipus Subjecte-Verb-Objecte (i tamb?? Subjecte-Objecte-Verb). Es disposa d'una s??rie de modificadors per a presentar els components d'una frase en qualsevol ordre desitjat; aix?? s'utilitza per a donar ??mfasi a una part concreta de la frase.

Els articles prenen flexions per a indicar individu, multitud, conjunt o element t??pic, i nombres.

Els brivla no prenen flexi?? per a temps, persona o nombre. Del temps se n'encarrega una cmavo separada per?? no hi ha nombre gramatical. De la mateixa manera que un brivla pot ser qualificat respecte del temps, tamb?? ho pot ser respecte de l'espai.

Tots els brivla (tret d'alguns manlleus) tenen com a m??nim cinc lletres.

Les paraules arrel (gismu) tenen una estructura de consonants i vocals ('cvccv' o 'ccvcv') que permet distingir-les directament. Es pot dir el mateix d'altres tipus de paraules, aix?? per exemple tots els noms (cmene) acaben obligat??riament en consonant.

Com caldria esperar d'una dita llengua l??gica, hi ha un gran ventall de conjuncions, que agafen diferents formes depenent de qu?? connectin i com ho connectin.

Els actitudinals son paraules que indiquen l'estat d'??nim o l'actitud de qui parla respecte del qu?? est?? dient. S??n semblants als emoticons, molt populars a internet.

La formaci?? de les paraules ??s sint??tica. Molts brivla b??siques tenen una segona forma (dita rafsi) d'una a tres lletres emprada per a formar paraules m??s llargues (dites tanru).