[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Lidiàdes de Megalòpolis (tirà) - Viquipèdia

Lidiàdes de Megalòpolis (tirà)

De Viquipèdia

Lidiàdes de Megalòpolis (Lydiades, Lydiádes Λυδιάδης, o Λυσιάδης) fou tirà de Megalòpolis.

Nascut en una obscura família va arribar en circumstancies desconegudes al govern de la seva ciutat natal de Megalòpolis. Era un home ambiciós però de caràcter generós, i considerava que la tirania era la millor forma de govern pels ciutadans. Va pujar al poder vers el temps en que Antígon II Gònates es va fer amo de Corint (244 aC) però probablement abans és esmentat per Pausànies com un dels comandants de les forces de Megalòpolis contra Agis IV d'Esparta, associat a un altre general el que indicaria que encara no tenia el poder suprem.

Va governar uns deu anys. Després de la caiguda d'Aristip, tirà d'Argos, en lloc d'esperar ser atacat, va abdicar el poder i va permetre a la ciutat ingressar a la Lliga Aquea com estat lliure. Aquesta generositat fou recompensada pels aqueus, que el van nomenar estrateg de la confederació l'any 235 aC.

En el seu any de mandat va dirigir una expedició contra Esparta a la que es va oposar Àrat de Sició. Va esdevenir el segon home més important de la lliga i fou escollit estrateg dues vegades més alternades amb Àrat de Sició. La gelosia va esclatar entre els dos homes i cadascun buscava reduir el suport popular de l'altra però la situació es va mantenir estable.

El 227 aC Àrat va evitar una batalla amb Cleòmenes III a Pal·làntion, el que va donar a Lidiàdes causa per renovar els seus atacs contra el seu rival, inútilment, ja que Àrat fou nomenat estrateg per dotzena vegada el 226 aC. Tot i l'enemistat Lidiàdes va agafar el comandament sota ordres del seu rival. Els exèrcits d'Àrat i Cleòmenes es van trobar no lluny de Megalòpolis i encara que Àrat no volia una batalla decisiva, Lidiàdes va iniciar l'atac amb la cavalleria i va derrotar als espartans als que va empaitar fins massa lluny, de manera que es va veure aïllat de la resta i fou aniquilat pels espartans; ell mateix va morir a la lluita després d'una valent lluita. Cleòmenes generosament va retornar el cos amb insígnia reial per ser enterrat a Megalòpolis.