Legio VII Gemina
De Viquipèdia
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla. Fou estació d'una legió (la VII Gemina) reclutada per Galba a Hispània per lo que alguna vegada es va dir VII Galbiana (hi havia un altra Legio VII distingida com a Claudia).
Probablement el nom original de la legió fou Legio VII Germanica (ja que a la legió es va fusionar a una de germànica) i després el nom complet fou Legio VII Gemina Felix. Va servir a Panònia i durant la guerra civil Vespasià la va establir a Hispània per cobrir l'absència de la Legio VI Victrix i la Legio X Gemina, dos de les tres legions estacionades normalment a Hispània que havien estats enviades a Germania. Un destacament important de la legió era estacionat a Tarraco. A les inscripcions s'esmenta a la legió a més a més com P.F. Antoniana, P. F. Alexandrina i P. F. Severiana Alexandrina.
L'existència de la legió a la zona va impedir la conquesta de la regió pels gots fins el 586 aC. Leovigild va permetre a la ciutat conservar les seves fortificacions, privilegi concedit a molt poques ciutats.
Ordoni I la va restaurar el 850. La va ocupar Al-Mansur el 996, després d'un any de setge, però la va perdre després de la seva derrota a la batalla de Calatanyazor. Fou repoblada per Alfons V de Lleó i ampliada per Alfons XI de Castella, amb el successor del qual, Pere I de Castella el cruel, va perdre la capitalitat del regne de Lleó al traslladar la cort.
