Legió I Minervia
De Viquipèdia
La Legió I Minervia fou una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti. El seu cognomen fa referència a la deessa protectora de la legió, Minerva. Es conserven registres de la I Minervia fins a mitjan segle IV, sempre a la frontera del Rin. L'emblema de la legió era la figura de la deessa Minerva.
El primer i principal campament de la Legió I Minervia fou la ciutat de Bonna (l'actual Bonn), a la província de Germania Inferior. L'any 89 aixafà la revolta del governador de la Germania Superior; a causa d'això Domicià li concedí el nou cognomen Pia Fidelis Domitiana.
Entre 101 i 106 la legió lluità a les guerres dàcies de Trajà, sota el comandament d'Hadrià, el futur emperador. Cal remarcar que l'emblema d'aquesta legió apareix a la columna trajana de Roma. Després de la campanya la legió retornà al seu campament de Bonna. Juntament amb la legió XXX Ulpia Victrix (aquarterada molt a prop, a Castra Vetera II, l'actual Xanten), treballà en nombroses obres d'infraestructura, fins i tot en l'extracció de pedra de canteres properes.
Es té informació de nombrosos destacaments (vexillationes) d'aquesta legió enviats a serveis de reforç a altres llocs de l'imperi. Concretament:
- 162-166: destacaments a les campanyes contra l'imperi part, sota el comandament de l'emperador Luci Ver.
- 166-175 i 178-180: destacaments a les campanyes contra els marcomans, sota el comandament de l'emperador Marc Aureli.
- 173: campanya contra els caucs de la Gallia Belgica, sota el comandament del governador Didi Julià.
- 198-211: destacaments a la guarnició de Lugdunum (actual Lió).
Durant l'efímera existència de l'imperi Gal (260-274) aquesta legió en fou una de les seves forces. Cap al 353 Bonna fou destruïda pels francs i des d'aquest moment no es tenen més notícies de la I Minervia, tot i que tampoc hi ha cap referència sobre la seva hipotètica destrucció o desmantellament.
