Legi?? I Minervia
De Viquip??dia
La Legi?? I Minervia fou una legi?? romana reclutada per l'emperador Domici?? l'any 82, per a les campanyes contra els chatti. El seu cognomen fa refer??ncia a la deessa protectora de la legi??, Minerva. Es conserven registres de la I Minervia fins a mitjan segle IV, sempre a la frontera del Rin. L'emblema de la legi?? era la figura de la deessa Minerva.
El primer i principal campament de la Legi?? I Minervia fou la ciutat de Bonna (l'actual Bonn), a la prov??ncia de Germania Inferior. L'any 89 aixaf?? la revolta del governador de la Germania Superior; a causa d'aix?? Domici?? li conced?? el nou cognomen Pia Fidelis Domitiana.
Entre 101 i 106 la legi?? lluit?? a les guerres d??cies de Traj??, sota el comandament d'Hadri??, el futur emperador. Cal remarcar que l'emblema d'aquesta legi?? apareix a la columna trajana de Roma. Despr??s de la campanya la legi?? retorn?? al seu campament de Bonna. Juntament amb la legi?? XXX Ulpia Victrix (aquarterada molt a prop, a Castra Vetera II, l'actual Xanten), treball?? en nombroses obres d'infraestructura, fins i tot en l'extracci?? de pedra de canteres properes.
Es t?? informaci?? de nombrosos destacaments (vexillationes) d'aquesta legi?? enviats a serveis de refor?? a altres llocs de l'imperi. Concretament:
- 162-166: destacaments a les campanyes contra l'imperi part, sota el comandament de l'emperador Luci Ver.
- 166-175 i 178-180: destacaments a les campanyes contra els marcomans, sota el comandament de l'emperador Marc Aureli.
- 173: campanya contra els caucs de la Gallia Belgica, sota el comandament del governador Didi Juli??.
- 198-211: destacaments a la guarnici?? de Lugdunum (actual Li??).
Durant l'ef??mera exist??ncia de l'imperi Gal (260-274) aquesta legi?? en fou una de les seves forces. Cap al 353 Bonna fou destru??da pels francs i des d'aquest moment no es tenen m??s not??cies de la I Minervia, tot i que tampoc hi ha cap refer??ncia sobre la seva hipot??tica destrucci?? o desmantellament.
