[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Legió III Augusta - Viquipèdia

Legió III Augusta

De Viquipèdia

La legió III Augusta fou una legió romana creada per August l'any 43 aC. La base habitual de la legió foren sempre les províncies africanes, on encara es troba esmentada a començaments del segle V. Els emblemes de la legió eren el pegàs i la cabra.

La III Augusta probablement fou present a la batalla de Filipos l'any 42 aC. Posteriorment la legió es traslladà a Sicília per sufocar la revolta de Sext Pompeu, fill de Pompeu el Gran. A partir del 30 aC la III Augusta s'estacionà a la província d'Àfrica on treballà en diverses activitats de construcció (tasca habitual de les legions quan no es trobaven en campanya). Entre l'any 17 i el 24 dC la legió participà en una campanya contra tribus númides i mauritanes.

Durant l'any dels quatre emperadors la legió donà suport, després d'algunes vacil·lacions, a Vespasià, tot i que no prengué part en operacions militars. Durant el regnat d'Hadrià (117–138) estava estacionada a Lambaesis, a Numídia, on romangué durant dos segles. En les periòdiques campanyes militars contra l'Imperi Part sovint s'utilitzaren destacaments (uexillationes) de la III Augusta, així com també en les campanyes de Marc Aureli contra els marcomans, al Danubi.

L'any 193, Septimi Sever li atorgà el cognomen Pia Vindex («lleial venjadora») per la seva lleialtat en la guerra civil que esclatà després de l'assassinat de l'emperador Pèrtinax. El segle III la legió fou desmantellada per Gordià III, però en 252, Valerià la reconstituí amb tropes procedents de Rètia i Noricum i li atorgà els cognomina Iterum Pia Iterum Vindex («de nou lleial, de nou venjadora»), amb l'objectiu de lluitar contra una federació de tribus berebers. La III Augusta estigué a Àfrica fins a començaments del segle V. Segons la Notitia Dignitatum, el Tertio Augustani, una unitat de comitatenses, es trobava sota comandament del Comes Africae, possiblement dins de l'exèrcit del Dux et praeses provinciae Mauritaniae et Caesariensis.

[edita] Vegeu també