[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Laocoont - Viquipèdia

Laocoont

De Viquipèdia

Grup de Laocoont, obra dels rodis Agésandre, Atenodor i Polidor, segle II aC o I aC (museu Pio-Clementí, Vaticà).
Grup de Laocoont, obra dels rodis Agésandre, Atenodor i Polidor, segle II aC o I aC (museu Pio-Clementí, Vaticà).
Laocoont, per El Greco (1604-1614)
Laocoont, per El Greco (1604-1614)

Laocoont, segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbreo troià, fill d'Antènor. La seva esposa fou Antíope, la qual li va donar dos fills, Etrón i Melanto, o bé Antifante i Timbreo. Laoocont va atreure de còlera d'Apol·lo al casar-se amb la seva muller davant l’estàtua consagrada, cosa que constituïa un sacrilegi. Quan els grecs van desembarcar a Troia, els troians havien lapidat al sacerdot de Posidó amb el pretext de que no havia sabut obtenir, mitjançant sacrificis, la protecció d’aquet deu i tampoc impedí l’arribada de les tropes enemiges.

Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de la ciutat se'n malfià i mirà de convèncer els seus conciutadans que no l'acceptessin com a obsequi, pero no li van fer cas. En el moment que els grecs van simular el reembarcament deixant un cavall de fusta en la platja, els troians van encarregar a Laocoont que oferís un sacrifici a Posidó amb el prec que fes caure grans tempestats en la ruta de les naus enemigues.

Quan Laocoont es disposava a oficiar el sacrifici a Posidó en plena platja immolant al déu un toro, dues serps gegants van sortir del mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocon va córrer en el seu auxili, però els tres van morir estrangulats pels monstres, els quals van anar després a trobar-se al peu de l'estàtua d'Atenea, al temple de la ciutadella. Davant aquest prodigi, els troians van recordar que Laocoont s'havia oposat que s'introduís en la ciutat el cavall abandonat pels grecs, havia aconsellat cremar-lo i fins i tot havia revelat que era buida. Van creure que la mort de Laocoont era un càstig per aquest acte sacrileg, quan, en realitat, encara que ells no podien saber-ho, Apol·lo venjava un sacrilegi anterior: la profanació del seu temple.

Ja no es va dubtar a consagrar el cavall a la divinitat, i això com se sap, va originar la ruïna de la ciutat. Els troians ho interpretaren com un càstig dels déus per haver-se oposat a una oferta de pau, però generalment se suposa que les serps van ser enviades per Atena, que desitjava la caiguda de la ciutat.

[edita] Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.
Còpia de porcellana al Musei Capitolini de Roma.
Còpia de porcellana al Musei Capitolini de Roma.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Laocoont