La Biga i la Busca
De Viquip??dia
La Busca i la Biga foren dos b??ndols pol??tics en qu?? es dividiren els comerciants catalans en el segle XV.
A Barcelona, la crisi econ??mica mediterr??nia cap a 1425 requereix la intervenci?? per mitj?? de mesures proteccionistes, per?? per aplicar-les cal v??ncer la resist??ncia de l'oligarquia urbana (ciutadans honrats).
Les protestes i motins es succeeixen el que d??na lloc a una s??rie de canvis i reformes (1436). Els mercaders i menestrals proposen una s??rie de mesures: devaluaci?? monet??ria, prohibici?? d'importaci?? de productes, millora de la producci?? t??xtil, impostos a estrangers. Els ciutadans honrats proposen mesures m??s limitades: treballs p??blics per atenuar l'atur, etc.
La intransig??ncia d???aquests ??ltims i la seva resist??ncia al canvi van precipitar la crisi econ??mica i van dividir els barcelonins, a partir de 1450, en dos grups clarament diferenciats: la Biga i la Busca:
- La Biga, en analogia amb la pe??a de fusta que aguanta un edifici ???la ciutat-, est?? integrada per la majoria dels ciutadans honrats i alguns mercaders ???importadores de teles de luxe-, es considera, actua i viu com un grup nobiliari, tenen terres, castells i drets senyorials i viuen de les rendes. Tenen el control del poder municipal i s'oposen als sectors vinculats a l'economia productiva.
- La Busca, -l???astella, en oposici?? a la Biga- es el partit dels menestrals, mercaders i artistes que aspiren a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volen la devaluaci?? monet??ria i mesures proteccionistes.
Entre la Busca i la Biga, Alfons el Magn??nim mantindr?? una postura ambigua, ja que d'una banda necessita diners i els acceptar?? tant de buscaris com de bigaris i d'altra banda, aspira com els altres reis del XV a imposar la seva autoritat en les Corts i sobre la noblesa.
Tal com estava conformat el sistema d???elecci?? als c??rrecs municipals, resultava imposible l???acc??s als membres de la Busca, a menys que hi hagu??s una intervenci?? reial.
Alfons el Magn??nim era conscient de la coincid??ncia d???interesos amb els buscaires al compartir el mateix enemic conjuntural: l'oligarquia urbana, oposada tant a les pretensions preeminents de la monarquia com a la pol??tica reformista dels buscaires.
Des de N??pols, Alfons el Magn??nim encarrega la resoluci?? del conflicte als seus lloctinents generals, primer la reina Maria i despr??s Galceran de Requesens. Els buscaires s'agrupen en el Sindicat dels Tres Estaments (1452). Per?? tot i que els buscaires estaven organitzats, continuaven sense acc??s al poder municipal.
El 30 de novembre de 1453, data en que el Consell de Barcelona havia de renovar la conselleria, el lloctinent general Requesens va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire en una acci?? que avui es consideraria un cop d'estat.
Amb aquest canvi pol??tic, s???implanten les messures tradicionalment reivindicades pels buscaris: mesures proteccionistes de la producci?? propia, defensa del comer?? mar??tim (acta de navegaci?? de 24 d'agost de 1453), devaluaci?? de la moneda (decretada el 4 de gener de 1454), sanejament de l'administraci?? municipal (rebaixa dels sous dels funcionaris i investigaci?? de fraus i corrupci?? dels bigaires), tot amb l'objectiu d'afavorir els productes propis enfront dels importats.
Una representant de la Generalitat de Catalunya, dominada per la Busca, viatj?? a N??pols a protestar davant el rei. Per donar una cobertura legal adient, Alfons el Magn??nim, concedeix un nou privilegi de regulaci?? de la ciutat (1455) que repartia d'una manera fixa la composici?? dels ??rgans de govern municipal entre els diversos estaments.
Els jurats del Consell de Cent, que sempre serien 128, es repartien en quatre grups de 32, cadascun format per membres d'un estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). El Trentenari, format per 32 membres, es dividia en quatre grups de vuit, un per cada estament. Finalment, el poder executiu dels consellers es distribu??a de la manera seg??ent: el conseller en cap i el conseller segon, pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes; i el cinqu??, pels menestrals.
Malgrat tot, el programa de canvis buscaire no va tenir ??xit degut a l'oposici?? aferrissada de la Biga i a la preminencia que s'havia donat en el repartiment de c??rrecs als consellers de la Biga respecte als de la Busca. A m??s, la Biga aconsegueix suport de l'oligarquia rural i la noblesa laica que hav??en estat perjudicats pel fet remen??a, refor??ant-se per plantar cara a la monarquia que havia desafiat els seus privilegis.
El 1462, en esclatar la guerra civil catalana, els bigaires van poder recuperar el poder. En acabar el conflicte (1472), la Capitulaci?? de Pedralbes no castiga als instigadors per tal de tenir una pau perdurable, amb la qual cosa la Biga continua al govern municipal. Ser?? Ferran II, mes endevant qui iniciar?? la reforma del Consell de Cent.
