La Bella Dorment (conte)
De Viquipèdia
El tema de La Bella Dorment apareix oficialment sota forma de conte al 1634 amb el títol de "Sol, Lluna i Talia" al recull de contes del Pentamerone de Giambattista Basile . Al 1679 Charles Perrault reprèn el conte reeditant-lo, i aquest apareix en el seu Històries i contes de temps passats, amb el títol de "La Belle au bois dormant", amb el qual és universalment coneguda. Al 1812 els germans Grimm en publiquen una nova versió feta a partir de la de Perrault, al Kinder- und Hausmärchen, amb el títol de "Rosaspina".
[edita] Argument
Una princesa és maleïda per una bruixa: si es punxa cosint, morirà. Una fada intenta treure-li poder a l'encanteri i el reformula dient que en punxar-se, caurà adormida durant cent anys, fins que un veritable petó d'amor la despertarà (fet que aconsegueix el Príncep Encantador després de véncer diversos perills).
Aquesta versió bàsica ha patit modificacions en les successives reedicions, que han anat complicant la història (detallant per exemple la infància de la princesa, la intervenció segona de la bruixa, les aventures del príncep o l'enfrontament de la parella amb l'ogressa-sogra).
[edita] Interpretació
S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa quan es fa dona es punxa i surt sang (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs) fins que desperta com a mare. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la dona (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).
El fet que es punxi cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...).El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí.
