[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

L'Estaca - Viquipèdia

L'Estaca

De Viquipèdia

L'estaca és una cançó composta pel cantaautor Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, que s'ha traduït a multitud d'idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco a Espanya i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polonès adopta L'Estaca com a himne propi[1], i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP.

[edita] Lletra de la cançó

A la lletra compta, mitjançant la metàfora del lligament a una estaca el treball per la llibertat [2].

La situació és una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba on l'avi Siset li pregunta el personatge principal, «no veus l'estaca a què estem tots lligats? Si no aconseguim desfer-la mai podrem caminar»; i li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se de la mateixa és mitjançant l'acció conjunta: «Si tirem fort, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu estires fort per allà, segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar.»

Piano al Mas Pi a Verges, on Lluís Llach va compondre L'Estaca
Piano al Mas Pi a Verges, on Lluís Llach va compondre L'Estaca

La lluita per l'alliberament, és dura, no para, no té descans... la recuperació del mal infligit a tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit a: «Però, Siset, fa molt temps ja les mans se m'estan escorxant, i en quan la força se me'n va, ella és més gruixuda i més gran.»

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions: «i mentre passen els nous nois, estiro el coll per cantar l'últim cant del Siset, l'últim que ell em va ensenyar.»

Com a curiositat, quan Llach composà la lletra utilitzà columna en lloc d'estaca. Fou en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. Mury La versió polonesa de l'Estaca, en mp3
  2. Lletra de l'Estaca, a la web oficial de Lluís Llach