L??ber Seregni
De Viquip??dia
| L??ber Seregni | |
| 1r President del Front Ampli | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 1971 ??? 1971 | |
| Precedit per | ning?? |
| Succe??t per | Tabar?? V??zquez |
| Naixement | 13 de desembre de 1916 Montevideo (Uruguai) |
| Defunci?? | 31 de juliol de 2004 Montevideo (Uruguai) |
| Partit pol??tic | Front Ampli, PSU |
| Professi?? | Militar |
| Parella | Lili Lerena |
L??ber Seregni (Montevideo, 13 de desembre de 1916 ??? 31 de juliol de 2004) va ser un militar i pol??tic uruguai??, integrant de la masoneria, adherent al Partit Colorado, sota el govern del qual va desenvolupar tota la seva reeixida carrera militar, fins a 1968 que passa a retir. El 1971 deixa el Partit Colorado i funda el Front Ampli, sector pol??tic d'esquerra. Actualment, el Front Ampli ??s el partit pol??tic amb mes votants a l'Uruguai. Va rebre el Premi Internacional Lenin de la Pau el 1982, 1983 i 1984.[1]
Va ser amic del cantautor catal?? Joan Manuel Serrat, que ho va con??ixer despr??s d'haver estat posat en llibertat el 1984 i qui poc despr??s de la seva mort, el 2004, va qualificar a la mateixa com una gran p??rdua no nom??s per a l'Uruguai sin?? tamb?? per a "tots els quals formen part d'una societat".[2]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
El 1937 ??s arrestat per conc??rrer a un acte de suport a l'Espanya Republicana, suport que d??na indici del comprom??s amb la pol??tica, que es va desenvolupar i va incrementar posteriorment. Des d'aquest primer pas i fins a la seva mort, el general Seregni es va transformar en referent d'una forma de veure el m??n i el pa??s, assolint el suport d'amplis sectors de la poblaci?? i, prop del final dels seus dies, el respecte i els elogis dels seus opositors. El 1941 es va casar amb Lil?? Lerena, amb qui va tenir dues filles, Bethel i Giselle.
[edita] Traject??ria militar
Inicia els seus estudis el 1933, obtenint el grau d'Alferes tres anys despr??s, el grau de Coronel el 1958 i el grau de General el 1963.
El 1959 va organitzar l'evacuaci?? de Paso de los Toros, ciutat que es trobava amena??ada pel possible col??lapse de la presa de Rinc??n del Bonete davant les inundacions que s'estaven produint.
La seva carrera militar va ser prol??fica, complint activitats dintre i fora del pa??s, entre les quals figuren tasques militars en les ambaixades de l'Uruguai a M??xic i els Estats Units, i arribant a ser cap de la regi?? militar N?? 2, amb seu a San Jos?? de Mayo, i despr??s de la regi?? militar N. 1, amb seu a Montevideo. En aquesta funci?? hagu?? de reprimir protestes gremials que creixien davant l'escalada repressiva del govern de Jorge Pacheco Areco (Partit Colorado) en un marc de descontentament i protesta social.
Va demanar la seva passada a retir el 1968. El text de la seva sol??licitud de retir, ??s expl??cit, no obstant aix?? la qual cosa, l'episodi ??s sistem??ticament i falsament atribu??t a discrep??ncies amb l'actitud repressiva del Govern de Jorge Pacheco Areco, en la qual ell mateix va participar.
Seregni va renunciar sense estar d'acord amb una operaci?? immobili??ria que va consistir en un bescanvi de propietats entre l'esgl??sia i l'ex??rcit, disposada pel ministeri de Defensa. En la seva carta de sol??licitud de passada a retir, elevada al Comando General de l'ex??rcit, Seregni sost?? la teoria que el Ministre de Defensa ??s un c??rrec administratiu, sense comandament. Defensa la tesi que el Govern no pot prendre decisions que afectin la vida de l'ex??rcit, sense previ consentiment de la Instituci??. La tesi de l'autonomia militar, ??s la base de la Doctrina de la Seguretat Nacional, predicada pels Estats Units durant la Guerra Freda, per a assegurar-se la fidelitat dels Ex??rcits d'Am??rica Llatina, amb independ??ncia dels avatars pol??tics de la regi??, el que va fomentar innombrables cops d'estat i dictadures castrenses al subcontinent.
[edita] Pol??tica
Des del moment de la seva passada a retir, va dedicar la seva vida a la pol??tica activa. Ja des d'abans es venia perfilant com un possible candidat presidencial del Partit Colorado, com alternativa a Pacheco (idea promoguda pels senadors Alba Roballo i Zelmar Michelini i altres dirigents pol??tics).
El 1971, fruit de la concertaci?? de diferents grups, sectors i dirigents afins a l'esquerra, neix el Front Ampli, coalici?? que uneix a socialistes, comunistes, dem??crates cristians, grups de ultra-esquerra, sectors escindits del Partit Colorado i del Partit Nacional, entre d'altres. Seregni ocupa la presid??ncia del partit fins a que el febrer de 1996, desgastada la seva figura en la interna de la seva for??a pol??tica, l'hostilitat dels sectors radicals, encoratjats per les discrep??ncies p??bliques que mantenia amb el candidat de la coalici?? (l'actual president Tabar?? V??zquez), va presentar la seva ren??ncia al c??rrec. Ho va reempla??ar el propi V??zquez.
En les eleccions de 1971 va ser candidat presidencial pel Front Ampli, acompanyat en la f??rmula presidencial pel metge Juan Jos?? Crottogini.
Per la seva oposici?? al cop d'estat militar que va contar amb la complicitat del llavors president Juan Mar??a Bordaberry i altres sectors civils i pol??tics, va ser condemnat a 14 anys de pres?? i a la p??rdua del seu rang militar, acusat de "sedici?? i tra??ci?? a la p??tria". Durant la seva captivitat es van fer campanyes per la seva llibertat en tot el m??n, les quals, al costat del seu esperit i vocaci?? democr??tica, ho van transformar en una figura pol??tica de prestigi i renom internacional. ??s alliberat el 1984, per la dictadura militar. Va donar la participaci?? del Front Ampli en les negociacions amb la dictadura que van cristal??litzar en el denominat Pacte del Club Naval, que va obrir les portes per a la realitzaci?? d'eleccions al novembre d'aquest any, en les quals se li va impedir ser candidat a la presid??ncia, igual que a Wilson Ferreira Aldunate, cap del Partit Nacional i principal capdavanter opositor.
No sempre compr??s ni donat suport, va intentar ser unificador i conciliador dintre de la seva for??a pol??tica, integrada per una gamma heterog??nia d'organitzacions d'esquerra, com els guerrillers "Tupamaros", el Partit Comunista, el Partit Socialista i la Democr??cia Cristiana, i sectors escindits del Partit Colorado i del Partit Nacional. La coalici?? es va transformar en una alternativa real de govern, a partir del lideratge de Tabar?? V??zquez, qui li va imprimir el seu estil personalista i populista i d'un discurs ambigu. El triomf de l'Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria es va concretar en les eleccions nacionals de 2004. Seregni no va arribar a veure'l, ja que va morir el 31 de juliol de 2004.
