Kortatu

De Viquipèdia

Kortatu
Informació bàsica
Lloc d'origen	Irun, Guipúscoa, Euskal Herria
Gènere	Punk i ska
Anys en actiu	1984–1988
Discogràfica	Soñua, Oihuka i Esan Ozenki
Membres de la banda
Fermín Muguruza - veu i guitarra Íñigo Muguruza - guitarra i baix Kaki Arkarazo - guitarra Treku Armendariz - bateria

Kortatu va ser un grup de musica del País Basc fundat al 1984 per Fermin Muguruza i Iñigo Muguruza a la població de Irun, Guipúscoa.

Van formar part del denominat Rock Basc i van ser pioners a introduir l'ska a la península, sempre amb una base punk de fons. Una de les seves principals influències va ser el grup britànic The Clash.

Les seves lletres inicialment van alternar entre el castellà i el basc, però finalment van adoptar exclusivament aquest últim. Mai van ocultar la seva tendència cap a l'esquerra abertzale. Per exemple, la seva cançó "Sarri, Sarri" està dedicada a la fuga del pres d'ETA Joseba Sarrionaindia, després d'amagar-se juntament amb Iñaki Pikabea Burunza en els altaveus utilitzats en un concert d'Imanol Larzabal celebrat a la presó de Martutene.

La ideologia dels seus membres i les lletres es basen en la lluita contra l'Estat de dret, des del punt de vista polític, policial, i judicial entre d'altres. També es posicionen contra el capitalisme, l'imperialisme, l'exèrcit, el consumisme o la hipocresia de la societat, entre d'altres.

[edita] Història

El nom del grup prové del sobrenom d'un mugalari d'ETA mort a les mans de la Guàrdia Civil espanyola. Els mugalaris eren els militants que s'encarregaven d'ajudar a altres persones a creuar la frontera francoespanyola.

Aviat graven una maqueta amb temes com "Mierda de ciudad", "El último ska" o “Hay algo aquí que va mal”. La seva popularitat comença a finals de l'any 1984, quan entren a un estudi i graven els tres temes que apareixen a l'anomenat "Disco de los quatro" (Soñua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Els temes de la banda en aquests disc seran "Nicaragua Sandinista", "Mierda de ciudad" i "El último ska de Manolo Rastamán".

Durant el 1985 realitzen concerts per tot el País Basc, actuant en nombrosos concerts i festivals multitudinaris, també tocaran fora a les ciutats de Barcelona i Madrid. A mitjans d’any tornen als estudis Tsunami de Donosti, on graven el seu primer LP: Kortatu (Soñua, 1985). El disc és cantat en castellà, excepte els temes "Sarri, Sarri" i "Zu atrapatu arte", també apareix "Jimmy Jazz" (una tema adaptat de la cançó de The Clash). El disc els duu a alternar-se amb bandes locals com La Polla Records, Hertzainak, Zarama o Barricada, i és triat disc de l'any per la revista musical Muskaria i pels diaris Egin i El Diario Vasco. Aquest any arriben a tocar davant de 15.000 persones.

L'any 1986 comencen a tocar diversos paísos d'Europa (Suïssa, Alemanya i Països Baixos) i graven dues referències més. La primera és el single "A la calle" (Soñua, 1986), on apareixen tres temes: "Hay algo aquí que va mal", "A la calle" i el primer dub que es va realitzar a la península: "Desmond Dub", barreja del tema "Desmond Tutu" del seu primer LP. Al setembre entren als estudis Elkar i graven el seu segon LP, “El estado de la cosas” (Soñua, 1986). L'esperit tan festiu del seu primer LP està present ("Equilibrio", "Cartel en el casco viejo de Bilbao" o "Aizkolari"), però comença a difuminar-se, com deixen veure temes com "9 Zuloak" o "Nivel 30". Com l'anterior, gairebé tots els temes estan cantats en castellà. Apareixen com col·laboradors Jabier Muguruza (acordió a "Jaungoikoa eta Lege Zarra"), Jabier Montoia (cantant del grup M-ak/, a "9 Zulo") o Josetxo Silguero (saxo de "Equilibrio"). En aquest any trenquen definitivament les fronteres del País Basc.

Durant el 1987 es dediquen a fer concerts sense parar, tocant arreu d'Espanya, i realitzen una nova gira europea que els duu a França i, de nou, a Suïssa i Alemanya. Es converteix en un dels grups de l'estat que més havia tocat per Europa; mostra d'això és un recopilatori editat exclusivament per a la seva distribució a Europa: “A frontline compilation” (Red Rhino-Organik, 1988).

Al 1988 ofereixen el seu tercer LP, Kolpez Kolpe (Oihuka, 1988), aquesta vegada cantat íntegrament en basc. El graven als estudis IZ, i apareix Kaki Arkarazo (guitarrista de M-ak) com productor i tècnic de so. El so ha evolucionat des dels dos primers discos (apareix una nodrida secció de vents) i ja es pot intuir el que seria Negu Gorriak. Tornen a aparèixer múltiples col·laboracions, com ara Yul (de R. i. p., guitarra a "Makurtu gabe"), Mikel Laboa (veu a "Ehun Ginen") i repeteix Jabier Muguruza (acordió a "Platinozko Sudurrak"). A la gira posterior per Europa s'incorpora Kaki Arkarazo com segon guitarrista.

Es calcula que van dur a terme uns 280 concerts en els seus quatre anys d'existència. En l'últim d'ells (un primer d'octubre a Pamplona) graven el que seria el seu cant de cigne, el doble LP en directe Azken guda dantza (Nola!, 1988), que serà considerat com un dels millors discos en directe del món per la revista Maximun Rock&Roll.

Després de la separació del grup el 1988, els germans Fermin i Íñigo Muguruza formen Negu Gorriak al costat de Kaki Arkarazo. Al 2006, Fermin Muguruza desenvolupa la seva carrera en solitari. Íñigo, en dissoldre's Negu Gorriak va formar Joxe Ripiau i va passar a formar part de Delirium Tremens com a guitarrista. Actualment forma part del grup Sagarroi. Treku es va retirar de la música i Kaki Arkarazo va formar part de Negu Gorriak i Nación Reixa i treballa com productor discogràfic i tècnic de so.

[edita] Membres

Fermin Muguruza - guitarra i veu
Iñigo Muguruza - baix i guitarra
Treku Armendariz - bateria
Kaki Arkarazo - guitarra

[edita] Discografia

Sense títol (Soñua, 1985), juntament amb Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Reeditat a CD per Oihuka al 2000.
Kortatu (Soñua, 1985). A la reedició en CD (Oihuka, 1998) es van incloure dues cançons extra: "Mierda de ciudad" i "El último ska".
A la calle (Soñua, 1986). Maxi single amb 3 cançons.
El estado de las cosas (Soñua, 1986). A la reedición en CD (Oihuka, 1998), es van incloure les cançons del maxi single "A la calle".
A Front Line Compilation (Red Rhino-Organik, 1988). Recopilatori, reeditat a CD per Oihuka al 1998.
Kolpez kolpe (Oihuka, 1988). Reeditat a CD per Esan-Ozenki al 1998.
Azken guda dantza (Nola!, 1988). Doble LP en directe. A la reedició en CD (Esan-Ozenki, 1992) desapareixen els xiulets censors que s’escoltaven al tema "Aizkolari". En aquesta edició també es descobreix que el personatge ocult que apareixia a la imatge del El estado de las cosas era Joan Carles I.