Jusquíam

De Viquipèdia

Jusquíam
Jusquíam negre
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Solanales Família: Solanaceae Gènere: Hyoscyamus Espècie: H. niger
Nom binomial
Hyoscyamus niger L.Beleño Negro

Jusquíam o Jusquíam negre (Hyoscyamus niger) dins de la família Solanaceae. També se l'anomena herba boja pels seus efectes tòxics. En castellà Beleño Negro.

L'etimologia d'Hyoscyamus, el nom científic de la planta, prové del grec byos (porc) i Kyamos (fava), però no se sap el perquè d'aquest nom. "Beleño negro" té varies teories de procedència, i una d'elles diu que prové del Déu Galo Belenos, en el qual es trobava consagrada aquesta planta, amb la qual enverinaven les fletxes.

Precisament Pilsen (Plzeň en txec) deriva etimològicament del nom d'aquesta planta.

És una planta verinosa però amb efectes anestèsics i psicoactiva

Taula de continguts 1 Hàbitat 2 Descripció 3 Usos 4 Toxicitat 5 Curiositats 6 Enllaços externs 7 Referències bibliogràfiques

[edita] Hàbitat

D'origen eurasiàtic, on creix silvestre però molt poc comuna, actualment està estesa a tots els continents. Principalment a zones d'Europa central, Àfrica septentrional i a Àsia occidental. La distribució al principat se centra als Pirineus i t. ruscínic, catalanídic N-C auso-segàric i sicòric.

És una planta ruderal i nitròfila: Es caracteritza per la seva afinitat per medis rics en elements nitrogenats solubles (sals amòniques, nitrats, etc. ) i en zones lligades a l'activitat humana o ramadera. És molt freqüent trobar-la als marges dels camins, solars, corrals, llocs amb escombreries, murs i parets de zones habitades, coves...

[edita] Descripció

La forma vital és bàsicament biennal. Sol fer entre 40-100 cm. d'alçada. Té una rel fusiforme, i una tija cilíndrica, blanquinosa per dins i amb vellositats suaus i enganxoses per fora. Les fulles són grans, alternes, dentades i agudes, de color verd pàl·lid i amb pèls. Les fulles inferiors són rosetes i peciolades, en canvi les superiors són sèsils. El limbe és més o menys ovalat i allarga (fins a 20 x 12 cm.), normalment pinnatífid amb lòbuls triangulars i aguts.

Format per un ovari que fructifica en una càpsula dehiscent per mitjà d'una tapa, el pixidi, d'1-1,5cm. Les inflorescències són cimoses, folioses, amb bràctees semblants a les fulles i flors sèssils, en grups espiciformes. La flor és pentàmera, amb un calze urceolat i tubular de fins a 1,5 cm. de longitud, acrescent, i acabat amb 5 dents triangulars. La corol·la, de 2-3cm. de diàmetre, és lleugerament zigomorfa, degut a que els dos pètals inferiors són una mica més llargs i estan més separats que la resta. També és tubulosa i de color violeta marronós a la base, s'obre àmpliament per dalt amb 5 lòbuls amples, arrodonits i una mica emarginats, de color groc-ocre, plens de venes reticulades de color violeta. La seva floració és al maig - setembre.

L'androceu està format 5 estams insertats al tub de la corol·la i fusionats a ella, amb anteres violetes. El gineceu és súper. El fruit en forma de càpsula conté les llavors, molt nombroses, petites i de color marró. Quan el fruit madura, s'obre transversalment i deixa caure les llavors. Comencen a aparèixer entre juliol - octubre (desembre).

La part utilitzada (droga) són les seves fulles i llavors. És important destacar que les fulles del segon any de la planta són més efectives que les del primer.

Com a principis actius conté molts alcaloides (escopolamina, hiosciamina i hioscina, apoatropina, tropina, escopina i escopolina), flavones, vitamina C, ésters, tropanol, sals potàssiques, i tanins.

[edita] Usos

Històricament es combinava amb d'altres solanàcies com la belladona, mandràgora i herba queixalera (Datura stramonium) per fer pocions màgiques d'efectes al·lucinògens o s'utilitzava la planta sola com anestèsic (en la medicina àrab).

Fins que ho va prohibir la llei bavaresa de 1516 sobre la puresa de la cervesa, s'havia emprat el jusquíam per aromatitzar les cerveses tipus pilsen.

S'utilitza en homeopatia com a calmant.

Tambés s'utilitza com a antiasmàtic, espasmolític, analgèsic d'acció local, sedant del sistema nerviós...

Es ven en productes com: Atroplex®, Espacil®, Norilgan®, Phenaphen®, Pridonnal®, Raubalgina®, etc.

Les preparacions casolanes d'aquesta planta no són recomanades si no és amb preinscripció mèdica.

Existeixen altres preparacions clàssiques com l'oli de jusquíam.

Les seves fulles fresques s'apliquen exteriorment en tumors i úlceres; mentre que un cop seques, es recomana fumar-les en forma de cigarrets per les malalties de pit.

Bullides amb llet, se suposa que calmen els dolors reumàtics crònics.

En la medicina moderna, els alcaloides de l'herba boja tenen aplicacions similars a les de l'atropina i altres especialitats com el tractament preventiu en casos d'asma bronquial i per reduir la secreció excessiva del tracte respiratori durant l'anestesia per inhalació.

Acció farmacològica:Igual que l'atropina, la hiosciamina i la hioscina, en dosis baixes, bloquegen els receptors de l'acetilcolina deprimint els impulsos a les terminals nervioses; mentre que en dosis elevades, provoquen una estimulació abans de la depressió. A dosis elevades es converteix en narcòtic. Els alcaloides li proporcionen una acció anticolinèrgica, actuant com espasmolítics, antiasmàtics, antisecretor, midriàtic i analgèsic local. També té una acció sedant sobre el sistema nerviós central, pel qual s'utilitza en la malaltia de Parkinson.

[edita] Toxicitat

La escopolamina, un alcaloide que s'obté de la Hyoscyamus niger, pot canviar la conducta d'algú sense el seu consentiment o portar-lo a un món de fantasia i vols màgics. Per això aquesta droga formava part del món màgic medieval, però també ha format part del món de la criminalitat i la tortura política. L'escapolamina és la responsable de la midriasi o dilatació de la pupil·la.

[edita] Curiositats

• Antigament formava part, junt amb la belladona i la mandràgora, de la pomada que s'untaven les bruixes amb el pal de l'escombra, als seus genitals, per experimentar al·lucinacions i "volar".
• En pobles primitius s'utilitzava com afrodisíac sent el principal component dels "filtres d'amor".
• L'últim segle abans de Crist la reina Cleopatra utilitzava extractes d'Hyoscyamus niger, que conté atropina, per dilatar-se les pupil·les i així semblar més atractives davant els seus enemics polítics masculins.

[edita] Enllaços externs

• http://www.erowid.org/plants/henbane/henbane.shtml
• Hyoscyamus albus [1]
• Hyoscyamus niger [2]
• Hyoscyamus niger [3]
• Hyoscyamus niger [4]
• Hyoscyamus niger [5]
• Hyoscyamus niger [6]
• Hyoscyamus niger [7]
• Hyoscyamus niger [8]
• Hyoscyamus niger [9]
• Hyoscyamus niger [10]
• Hyoscyamus niger [11]

[edita] Referències bibliogràfiques

• De Bolòs O, Vigo J, Masalles R.M, Ninot J.M. Flora manual dels Països Catalans, Pòrtic. Segona Edició, 1993.