Juan Pablo Montoya
De Viquipèdia
Juan Pablo Montoya és expilot de Fórmula 1. Actualment corre a les sèries NASCAR, després de retirar-se de la Fórmula 1 el 2006.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Al 1981, amb només sis anys,va començar a Bogotá a córrer en tricicle i ja als nou anys ja estava guanyant el seu primer Campionat Infantil Nacional de Karts. Al 1986 va guanyar la categoria junior en karts. Tres anys després va guanyar diferents títuls nacionals i internacionals en la categoria Kart Komet. Tot això, culminà al guanyar el Campionat Mundial de Kart Junior el 1990 i el 1991. Al 1992, Montoya continuà a la Copa Formula Renault a Colombia. Aquest mateix any va participar a la sèrie d'eeuu Skip Barber.
Al 1993 va participarpa al Campionat Swift GTI, que dominà qüasi per complet al guanyar 7 de 8 carreres.
1994 va ser un any molt ocupat per aquest talent de 19 años, ja que va competir en 3 categories diferents: Campionato de Karting Sudam 125, Barber Saab de EEUU i la Formula N mexicana (on guanyà el títol). Aquest corredor va començar a entrar en un molt bon nom en el món de l'automovilisme per la seva habilitat de guanyar la primera posició de sortida("pole position") així com també la carrera. En algunes d'aquestes sèries va aconseguir el 80% de les "poles".
Els següents tres anys va seguir participant en diferents categories, sempre aconseguint bons resultats. Al 1995 va aconseguir la tercera plaça al Campionat Britànic de Formula Vauxhall i guanyà les Sis Hores de Bogotà imposant un nou rècord de pista.
Al 1996 va competir al Campionat de Gran Bretanya de Formula 3 s'ubicà tercer a la taula final i per la seva gran participació aconseguí un lloc per córrer a la Formula 3000. També participà al Masters de Formula 3, aconseguint una quarta plaça repetint també un altre triomf a les Seis Horas de Bogotá; tamb competí per Mercedes-Benz en la carrera ITC a Silverstone.
[edita] Fórmula 3000
Al 1997 va competir amb l'equip Marko a la Fórmula 3000 Internacional, acabant en segon lloc. Al 1998 Montoya va competir de nou en la F3000 Internacional la qual guanyà en aquest mateix any. Es destaca la seva participació al Gran Premi de Pau, en el que s'impusà magistralment amb una volta d'avantatge restecte el segon classificat.
[edita] CART
Al 1999, després d'un acord amb Williams i Chip Ganassi es va traslladar a l'altre costat de l'Atlàntic i participà a la CART als EEUU. En el seu primer any es coronà campió en un torneig que es va definir en l'última carrera després d'una temporada molt lluitada amb l'escocès Dario Franchitti, mentre Alex Zanardi, lluitava a la F1 amb un Williams que no aconseguia rendir. Montoya guanyà set carreres, així com set "poles" i, a més a més,es consagrà com el pilot més jove al guanyar aquesta categoria als 24 anys.
Durant el 2000 va pertànyer al mateix equip, però el canvi de xasis a Lola, i de motor a Toyota aparentment van produir un auto menys confiable i ràpid, i acabà novè a la classificació. Aquest mateix any aconseguí la seva conquista més il.lustre al guanyar la llegendària carrera de les 500 Milles de Indianàpolis en el seu primer intent, i guanyà la primera carrera per Toyota a la CART.
[edita] Carrera a la Fórmula 1
[edita] Equip Williams (2001-2004)
Al 2001, després del seu pas per Nortamèrica, Montoya va tornar a l'equipo Williams, però aquesta vegada no com a pilot de proves, sinó com a pilot de carreres. En la seva primera temporada va aconseguí una victoria al Gran Premi d'Itàlia del 2001 a Monza, i tres poles.
Durant la temporada 2002 i 2003 es va convertir en una alternativa real en la lluita pel Campionat del món contra Michael Schumacher, quedant tercer a la classificació final.
Va pertànyer a Williams-BMW fins al 2004, any en el que les deficiències en el seu vehicle van impossibilitar la seva lluita pel campionat, quedant darrera de dos nous aspirants, Jenson Button i Fernando Alonso. No obstant, va aconseguir una brillant victòria al Gran Premi de Brasil del 2004
El seu període amb Williams es va acabar amb 4 victòries i 11 poles.
[edita] Període amb McLaren (2005-2006)
Al 2005 Montoya s'integrà per dues temporades al equip McLaren-Mercedes en companyia del finlandès Kimi Räikkönen. Després de dos Grans Premis, es va lesionar oficialment a l'espatlla jugant a tennis, la qual cosa va impedir la seva participació tan en el Gran Premi de Bahréin com en el Gran Premi de San Marino, substituit pels pilots Pedro de la Rosa i Alexander Wurz.
Després d'alguns accidents, com en les pràctiques del Gran Premi de Mónaco del 2005, en les que Montoya va ser penalitzat per provocar suposadament un accidente, i en el Gran Premio de Canadá de 2005, en el que va ser descalificat de la carrera després de sortir de boxes amb el semàfor en vermell durante el període del Cotxe de Seguretat, Juan Pablo aconsiguí la seva primera victòria amb McLaren al Gran Premi de Regne Unit del 2005, després d'una intensa lluita amb Fernando Alonso. Va aconsiguir dos carreres més aquest any, les quals serien les últimes en la categoria, ja que al 2006 no arribà a acabar el campionat, deixant la Fórmula 1 par emmigrar a la Nascar amb l'equipo de Chip Ganassi. El seu substitut en la categoria de la F1 va ser Pedro de la Rosa. Després de la seva retirada de l'equip, el seu ja ex-company Kimi Räikkönen també abandonà l'equip, iniciant una nova temporada McLaren amb el campió espanyol Fernando Alonso i amb Lewis Hamilton.
[edita] Etapa a la NASCAR
[edita] 2006
Va ser l'any en que culminà la seva carrera en la Fórmula 1 amb la escuderia McLaren Mercedes, per donar pas al seu retorn a Estats Units. A finals d'aquest any inicià el seu període d'adaptació començant en la Busch Series (la segona en importància a la NASCAR darrere de la NEXTEL Cup en la que competí en tres ocasions.
[edita] 2007
Ja en el 2007 es va anunciar que seria part dels corredors de la famosa carrera de resistència estadounidense 24 hores de Daytona, en la que sortí victoriós juntament amb els seus companys de vehicle: Scott Pruett i Salvador Durán.
Juan Pablo Montoya va finalitzar la temporada del 2007 en la posició número 20 amb 3487 puntos i complint el 94.7% de les voltes pactades en la temporada 2007.
[edita] 2008
El 27 de gener, Montoya junt amb Scott Pruett, Guillermo Rojas i Dario Fanchitti guanya de nou les 24 hores de Daytona, fet mític pel pilot ja que només falta que corri (i guanyi) en les 24 horas de Le Mans per ser el pilot que ha guanyat qüasi totes les carreres més importants de l'automovilisme mundial.
