Joventut Obrera Cristiana
De Viquipèdia
La Joventut Obrera Cristiana (JOC) és la branca juvenil de l'Acció Catòlica, fundada el 1924 pel sacerdot belga (després cardenal) Joseph Cardijn, destinada a promoure la Doctrina Social de l'Església en els moviments juvenils. A Espanya va crear-se el 1956, al Congrés de Valladolid de les Joventuts Obreres d'Acció Catòlica, les quals es van canviar el nom per a ser reconeguts pel moviment internacional. Aquest reconeixement es va assolir el 1957.
Taula de continguts |
[edita] Història
La revolució industrial començada a Europa a finals del segle XVIII va provocar una progressiva immigració de persones des del camp a les ciutats, i això va engendrar el naixement d'una nova classe, la Classe Obrera. Les condicions de treball eren molt dures i el col·lectiu obrer va prendre consciència de la necessitat d'organitzar-se.
En un ambient obrer va créixer el capellà belga Josep Cardijn (1882-1967), que ja de ben jove s'indignà per les condicions en què vivien els i les joves treballadors. S'adonà que l'Església no podia estar allunyada de la Classe Obrera i, d'altra banda, pensava que l'evangelització dels i les joves obrers només podia ser obra dels mateixos joves d'aquesta classe.
Després d'un procés, a l'abril de 1925, es va crear la Joventut Obrera Cristiana (JOC), promoguda per Cardjin. El Moviment té per principis les tres veritats de base:
- veritat de fe: els i les joves obrers no són màquines ni bèsties de càrrega, són fills i filles de Déu,
- veritat d'experiència: les condicions de vida dels i les joves obrers estan en contradicció absoluta amb el destí que Déu vol,
- veritat de mètode: l'única manera de superar aquesta contradicció és l'organització dels propis joves en el si de l'Església.
[edita] Història de la JOC a Catalunya
Al 1932 es va fundar la JOC a Catalunya (com a Subfederació Obrera dins de la Federació de Joves Cristians), que més tard va desaparèixer amb la Guerra Civil.
Després del conflicte, van aparèixer grups més o menys clandestins que seguien la metodologia de la JOC belga i francesa. Es van haver d'integrar a la JOAC (Joventut Obrera d'Acció Catòlica ), moviment que la jerarquia (que desconfiava del moviment internacional que era la JOC) havia creat a Espanya l'any 1947. Al 1956 la JOAC passa a anomenar-se JOC.
La dècada dels cinquanta representà el creixement i la consolidació de la JOC catalana, si bé els anys de plenitud foren els compresos entre el 1962 i 1966. A finals dels seixanta, però, s'entrà en crisi, d'una banda a causa de la participació de part dels militants de la JOC a les forces político-socials emergents (oblidant aspectes de fons del Moviment) i, d'altra banda, per l'intent dirigista de certs sectors de la jerarquia eclesiàstica. Aquests dos aspectes van fer trontollar la identitat cristiana de la JOC.
D'aquesta manera, en començar els anys setanta la JOC quedava reduïda a uns pocs grups a Granollers, Manlleu i Rubí. El final de la dècada, en canvi, marcà la represa del Moviment.
Paral·lelament, va aparèixer el Moviment de Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars (JOBAC) que pretenia recuperar a Barcelona l'esperit i la metodologia de la JOC, però presentant a Jesucrist des del començament del procés educatiu. La JOBAC va créixer, s'hi adheriren uns grups del Baix Llobregat i d'altres punts, i aviat sorgí una coordinació entre tots ells.
Ambdós Moviments anaven creixent. A la dècada dels vuitanta s'iniciaren els contactes, partint del convenciment que calia unir els esforços, ja que compartien els mateixos objectius. Després de realitzar actes conjunts, el procés d'unió dels dos Moviments es va acabar l'any 1992 amb la celebració d'un Consell Extraordinari, on els dos moviments es van unir definitivament sota el nom de JOC Nacional de Catalunya i les Illes / Joc-Jobac.
[edita] Identitat de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes
La Joventut Obrera Cristiana de Catalunya i les Illes és un moviment de joves del món obrer que formem part de l'Acció Catòlica Especialitzada.
És un moviment format i organitzat per joves de la classe obrera. Volen ser protagonistes de la seva realitat per conèixer-la, transformar-la i fer protagonistes a d'altres joves mitjançant l'acció i el compromís a partir de les seves capacitats i possibilitats.
És un moviment del món obrer. No de quelcom determinat pel treball manual o per la condició d'assalariat exclusivament, sinó que la condició obrera és constituïda per diferents factors, com és ara la família, l'habitatge, el barri/poble, el treball, l'estudi, l'atur,... pels quals els joves viuen situacions de precarietat degut a factors socials, econòmics i culturals. Aquest món ja no només s'entén com els sectors de la indústria i els serveis, sinó també en el d'altres camps com la migració.
Els joves de la JOC prenen consciència de pertànyer a la classe obrera, és a dir, de ser d'un col·lectiu que arrela en una història de lluita i de valors, que s'adona de la in-justícia social i que s'organitza per combatre-la, partint de la dignitat com a fills i filles de Déu , per tal d'anar creant entre tots una societat sense classes.
Com a classe obrera, opten pel món obrer, en especial pels i les joves educant i educant-nos en la consciència de col·lectiu, opten com a militants en les diverses opcions organitzades del món obrer (que poden ser sindicats, partits polítics, associacions de veïns, casals de joves, entitats de cultura popular, col·lectius pel quart món...) o creant-ne de noves.
És un moviment cristià, perquè creu en Jesucrist. Els seus membres volen créixer com a persones segons la seva imatge. Els membres de la JOC entenen que aquesta referència a Jesucrist pot tenir processos diferents. En el Moviment, respecten el procés de cada persona, procurant d'estar sempre oberts a:
- Reflexionar la pròpia vida i acció, tenint la referència central de Jesucrist, i el testimoni de moltes persones que han lluitat per la justícia al llarg de la història.
- Escoltar la paraula de Déu, celebrar la fe i acollir tot allò que rebem dels altres.
- Actuar en la transformació de les persones i de la societat, com a participació en la missió de Jesucrist donada a tota l'Església, desenvolupant així totes les nostres capacitats.
- Formar un sol cos, un sol esperit i tenir una sola esperança, i per això ens vinculem en grups, en el moviment i en l'Església.
Com a moviment d'Església, la seva identitat va unida a la tasca d'anunciar l'Evangeli als i les joves obrers.
Entenem per evangelitzar el procés de reconèixer i ser testimoni d'una manera de ser persones segons el Déu que descobreixen en Jesucrist. Aquesta experiència la van descobrint a la JOC, donant sentit a la vida dels joves i és la que volem transmetre als i les joves del món obrer.
Expressen i celebrem la seva vivència i experiència de fe, reconeixent l'Esperit que els fa lliures i responen amb amor posant-se al servei dels i les joves.
Per la JOC, educar vol dir ajudar a descobrir les possibilitats que té cada jove i a veure la realitat que els envolta, per tal de posar-se en acció per l'alliberament del món obrer.
Entenen l'educació com el resultat de l'acció realitzada, reflexionada i revisada en grup. Mitjançant l'acció, que pot ser individual o sobretot concreció del treball militant, aprenen a conèixer i canviar la realitat, descobrint la situació com a joves de la classe obrera i les possibilitats que tenen d'anar creant entre tots una societat més justa.
Segons la JOC, per tal que hi hagi educació s'ha d'arribar a tots els aspectes de la vida dels joves, sense deixar-ne cap ni potenciar-ne cap aïlladament. Així, l'educació potencia la globalitat de la persona.
La JOC, com a moviment educatiu que és, no resta lligada a cap organització social, política ni sindical per més que ajuda als i les joves a fer un procés de descoberta d'aquelles que van en benefici del col·lectiu de joves obrers.
Els i les joves que estan organitzats en el Moviment han d'assumir les despeses mitjançant la cotització individual per arribar a l'autofinançament. Això assegura i fa possible que l'orientació i direcció del Moviment estigui a les seves mans.
L'ajut exterior com a complement a l'esforç militant entenen que no ha de condicionar mai la seva autonomia.
La JOC està al servei de la totalitat dels i les joves del món obrer, no només dels i les que s'organitzen en ella. Per això resten oberts a tota la realitat juvenil obrera i a ser-ne representatius.
Volen ser massius. Això no vol dir només ser molts, sinó que mitjançant l'acció, pretenen que moltes persones del món obrer tinguin l'oportunitat de fer-se protagonistes de la seva vida i del seu procés d'alliberament en el seu propi entorn.
Als i les joves obrers hi poden arribar, també, per mitjans que facilitin i complementin l'esforç dels militants, com poden ser les campanyes, les trobades, els butlletins...
La JOC és un moviment orientat, dirigit i coordinat pels mateixos joves que el formen, acompanyats pels consiliaris i les consiliàries presents en l'organització.
Els i les militants de la JOC van creant l'organització i les coordinacions que es fan necessàries per la seva acció, reflexió i marxa del Moviment. S'organitzen des del grup de RdV fins a l'estructura nacional, mitjançant la qual mantenen relacions internacionals. La JOC té alhora un caràcter diocesà i interdiocesà per respondre a la presència local i universal de l'Església.
A la JOC també intenten que els i les altres joves siguin capaços d'organitzar-se quan ells i elles ho creguin convenient. Consideren important que, en el procés educatiu dels i les joves del món obrer aprenguin a actuar d'una manera organitzada.
La finalitat de la JOC és la construcció i l'acollida del Regne de Déu partint de la realitat de joves de la classe obrera. És un camí de creixement educatiu i d'alliberament que engloba tots els aspectes de la persona i de la societat.
Per això és proposem aquests objectius:
- Arribar i estar al servei dels i les joves del món obrer, especialment dels i les que estan en situacions més precàries.
- Prendre consciència, com a joves, de la realitat que vivim i de pertànyer a una classe social amb unes característiques pròpies: la Classe Obrera.
- Viure de manera individual i col·lectiva aquells valors que ens permetin reconèixer-nos com a fills i filles de Déu.
- Descobrir i viure l'experiència de Jesucrist i sentir-nos enviats i enviades per ell a possibilitar que altres joves facin la mateixa experiència.
- Posar-nos en acció i comprometre'ns per transformar les estructures i situacions de la societat que generen tota mena d'injustícies, en un procés de conversió i alliberament personal i col·lectiu.
- Formar joves en una opció de vida militant, cristiana i obrera.
Per tal d'anar actualitzant aquests objectius i aprofundir en la seva militància és proposen treballar cada curs una dimensió del Moviment. Això és el que anomenen Pla de curs.
La revisió de vida-acció és el mètode que fan servir per aconseguir els objectius de la JOC. Aquest mètode educatiu demana una formació complementària.
L'acció és el mitjà que té la JOC per transformar la realitat envolta la vida dels joves, la dels altres i les estructures injustes de la societat.
Els i les militants de la JOC aprenen a arribar a l'acció després d'un veure i d'un jutjar (revisió de vida) i la sotmeten, sovint, a una nova revisió. Aquesta manera d'actuar s'interioritza i impregna la vida dels seus membres.
Segons la JOC l'acció és transformadora, evangelitzadora i educativa:
- És transformadora i evangelitzadora perquè, per petita que sigui, condueix a un canvi alliberador i perquè representa un pas en la construcció del Regne de Déu. Per això creiem que és important celebrar-la.
- És educativa, perquè ens permet descobrir amb altres joves la nostra capacitat de transformar la realitat i perquè ens ajuda a concretar les nostres opcions.
- Les accions poden ser molt diverses, però valorem especialment que parteixin del dia a dia i que es facin amb i per als i les joves del nostre entorn.
- L'acció pot ser individual o també col·lectiva, en el grup, en el Moviment i en la societat.
- La Campanya és un mitjà al servei dels i les joves que no són al Moviment. Segueix la metodologia de la RdV. L'aspecte concret a treballar es tria intentant donar resposta a les inquietuds dels joves del món obrer. És l'eina que té el Moviment per fer acció col·lectiva.
La JOC es considera una escola de militants, perquè ajuda als i les joves a créixer com a persones en tots els aspectes de la vida.
Amb aquest sentit treballen tant a nivell nacional, diocesà, federal, de grup i personal la formació dels i les militants, afavorint l'aprofundiment de la seva fe en l'Evangeli, de la història de la Classe Obrera i de la societat en la què viuen.
Per això és serveixen de la revisió de vida-acció, l'estudi d'evangeli, el Pla de Curs, les jornades de formació, els recessos, les monografies, les publicacions i totes aquelles propostes que sorgeixen de dins i fora del moviment.
