[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Federació de Joves Cristians - Viquipèdia

Federació de Joves Cristians

De Viquipèdia

Federació de Joves Cristians era un moviment juvenil promogut per Albert Bonet i Marrugat i pels Sacerdots Amics dels Joves a Barcelona el 1931 arran d'uns articles de Bonet a El Matí titulats Un viatge de cara als joves. El març del 1931 es va conhstituir el consell provisional, amb Fèlix Millet i Maristany (president), Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon (vicepresidents) i Ferran M. Ruiz-Hébrard (secretari), i el desembre edità el diari Flama.

Pretenia ser un gran moviment de joventuts catòliques no adherit a cap partit polític i per damunt de tots els partits i les escoles. Adoptaren com a lema lafrase atribuïda a Josep Torras i Bages Catalunya serà cristiana o no serà. El seu diari escampà arreu el manifest Als joves cristians de Catalunya. Va patir fortes suspicàcies. Els partits de dreta els acusaven de nacionalista catalana com Palestra i oposada a l'Obra d'Exercicis Parroquials i a les Congregacions Marianes, i els d'esquerres els acusaven de feixisme.

Tot i així, el 1932 es crearen les seccions d'avantguardistes (nois de 10 a 14 anys), que des del 1933 tingueren com a òrgan L'Avant, i a poc a poc s'organitzaren les distintes sotsfederacions professionals (agrícola, escolar, obrera, de dependents, universitària) i les agrupacions que promovien la cultura, el cant, l'esport i l'excursionisme. Pel juliol del 1936 tenia 14.000 afiliatss d'edats entre 15 i 35 anys, uns 8.000 avantguardistes, i controlava publicacions com El Matí.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola, Fèlix Millet i altres membres fugiren i col·laboraren amb els insurrectes franquistes. Bona part dels qui restaren a Catalunya foren afusellats o perseguits; d'altres lluitaren a l'exèrcit republicà. Ruiz-Hébrard fou president el 1937 i mirà de treballar per la pau i per la reconciliació. En acabar la guerra civil el 1939, l'administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara, que malfiava d'ells, no els va permetre existir com a organització. Foren el precedent de l'actual Federació de Cristians de Catalunya.