Josep d'Arimatea
De Viquipèdia
Josep d'Arimatea, personatge que segons els evangelis, després de la mort de Jesús a la creu, va demanar a Ponç Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari. Amb l'ajuda de Nicodem i possiblement alguns servents, desclava el cos de la creu i el embolcalla en un llençol. Aquest és, probablement, una peça de lli que té la forma d'una tovallola allargada que dóna la volta sencera al cos, pel davant i pel darrera. D'aquesta manera el cadàver de Jesús va ser baixat des de el Gòlgota fins el sepulcre, lloc actual a on es troba la Basílica del Sant Sepulcre. La tradició católica el té com el Sant patró dels embalsamadors i sepulturers.
Segons algunes versions Josep d'Arimatea era germà menor de Joaquim, el pare de la Verge Maria. Es convertí en tutor del Natzaret després de la mort de Josep, l'espòs de Maria. I Segons el Evangeli de Pere era amic de Ponç Pilat.
Era membra del Sanedrí, el tribunal suprem dels jueus. Un «home ric» segons Mateu; un home «iŀlustre» segons Marc; «persona bona i honrada» segons Lluc; «...que era deixeble de Jesús» segons Mateu, «però clandestí per por a les autoritats jueves», segons Joan.
[edita] Josep d'Arimatea Predicador
Josep d'Arimatea fou un suposat predicador natural d' Arimathea, enviat per l'apòstol Felip a predicar l'evangeli a Britània.
Aquesta tradició fou reconeguda i impulsada pel concili de Constança el 1414. Alguns historiadors el fan autor de Epistolae quaedam ad Ecclesias Britannoruma però hi ha seriosos dubtes fins i tot de l'existència d'aquest escrit.
[edita] Bibliografia
- PUIG I TÀRRECH, Armand. Jesús un perfil biogràfic, 602.
