Josep Carbonell i Gener
De Viquipèdia
Josep Carbonell i Gener (Sitges, Garraf, el 24 de març de 1897 - 1979) fou un escriptor i patriota català. A la seva ciutat va fundar i dirigir algunes revistes, com Monitor (1921) i L'Amic de les Arts el 1926. Mercè la seva amistat amb l'escriptor occità Ismael Girard, el 1928 col·laborà amb la Societat d'Estudis Occitans i publicà tant a Tolosa de Llenguadoc com a Barcelona la revista Oc. El 1932 fou nomenat cap de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya i així va publicar diverses obres d'autors occitans com la Gramatica Occitana de Loís Alibert (1935).
Després de la guerra civil espanyola fou acollit a Montreal (Aude) per Loís Alibert, però en acabar la Segona Guerra Mundial tornà a Catalunya quan Alibert fou acusat de col·laboració amb la França de Vichy. Va mantenir contactes amb exiliats com Josep Maria Batista i Roca i col·laborà en la creació del Centre d'Agermanament Occitano-Català. Després de la seva mort algunes obres seves foren publicades per Vinyet Panyella i Balcells.
Fou nomenat "Fill Predilecte de Sitges" el 1975 i, en honor seu, des de l'any 1982 s'atorguen a Sitges els Premi Josep Carbonell i Gener a estudiants de batxillerat i universitaris.
[edita] Obres
- Revolució catalanista (1934, amb Josep Vicenç Foix)
- Sitges la real (1968)
- Don Josep Bonaventura Falc i el context històric de la seva època: una biografia local i una història política de les Espanyes i França contemporànies 1748-1803 1766-1808 (1976)
- Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges (1980)
- Les Índies, horitzó nou: Sitges i la carrera d'Amèrica (1984)
