José Enrique Rodó

De Viquipèdia

José Enrique Rodó

José Enrique Rodó (Montevideo, 15 de juliol de 1871 - Palerm, 1 de maig de 1917) va ser un escriptor i polític uruguaià.

Va aprendre a llegir a la primerenca edat de 4 anys, amb l'ajuda de la seva germana, i des de llavors va ser un apassionat lector. El seu acompliment escolar va presentar alts i baixos des d'un primer moment. Del liceu privat Elbio Fernández, al que va ingressar el 1882, va haver de passar a l'any següent a un altre oficial, per problemes econòmics de la seva família, i va començar a treballar als 14 anys a causa de la mort del seu pare, desentrampant-se com a ajudant en un estudi d'escrivans.

Va desenvolupar la seva faceta periodística i des de 1895 es van publicar poemes i articles seus en diaris i a la Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales (1895-1897), que va fundar amb altres intel·lectuals uruguaians.

El 1898 accepta la càtedra de literatura a la Universidad de Montevideo.

Ingressa a la vida política activa com a membre del Partit Colorado de José Batlle y Ordóñez i des de 1902 s'exerceix com a diputat per Montevideo, per tres períodes.

Després d'escriure Liberalismo y jacobinismo i, com conseqüència de diversos antagonismes, es va distanciar de Batlle. Els seus assaigs, que advocaven per la defensa de l'americanisme i la crítica a la cultura nord-americana, van tenir extraordinària difusió: Ariel (1900), Motivos de Proteo, El mirador de Próspero. És important considerar que Rodó era seguidor de la literatura en general, i de l'anglesa, en particular. Per aquest motiu, molts dels seus assaigs literaris i filosòfics es basen en obres teatrals de William Shakespeare.

Va morir abandonat en un hotel de Palerm, Sicília, quan s'exercia com a corresponsal de la revista argentina Caras y Caretas. Les seves restes van ser traslladades a Montevideo el 1920. La seva tersa prosa i el seu agut pensament han influït sobre generacions de molts escriptors americans.

[edita] Obres

La novela nueva (1897),
El que vendrá (1897)
Ariel (1900)
Liberalismo y Jacobinismo (1906)
Motivos de Proteo (1909)
El mirador de Próspero (1913)
El camino de Paros (1918 pòstuma)
Nuevos motivos de Proteo (1927 pòstuma)

[edita] Lectures adicionals

Bachellier, C. C. "An Introduction for Studies on Rodó". Hispania 46.4 (Desembre 1963): 764-769.
Brotherston, Gordon. “The Literary World of José Enrique Rodó (1871-1917)”. Homenaje a Luis Alberto Sánchez. Eds. Víctor Berger i Robert G. Mead, Jr. Madrid: Editorial Ínsula, 1983: 95-103.
Earle, Peter G. "Utopía, Univerópolis, Macondo". Hispanic Review 50 (1982): 143-157.
Earle, Peter G. "José Enrique Rodó". Latin American Writers. Vol. II. Ed. Solé/Abreu. NY: Charles Scribners Sons, 1989: II: 447-455.
González Echeverría, Roberto. "The Case of the Speaking Statue: Ariel and the Magisterial Rhetoric of the Latin American Essay". The Voice of the Masters: Writing and Authority in Modern Latin American Literature. Austin: University of Texas Press, 1985: 8-32.
Miller, Nicola. In the Shadow of the State: Intellectuals and the Quest for National Identity in Twentieth-Century Latin America. Londres: Verso, 1999: 96-114.
Pereyra-Suárez, Esther. "José Enrique Rodó y la selección en la democracia". Hispania 58.2 (1975): 346-350.
Rodríguez Monegal, Emir. "Sobre el Anti-imperialismo de Rodó". Revista Iberoamericana 80, Vol 38 (1972): 495-501.
Rodríguez Monegal, Emir. "La utopía modernista: el mito del nuevo y el viejo mundo en Darío y Rodó". Revista Iberoamericana 46 (1980): 427-442.
Sánchez, Luis Alberto. Escritores representativos de América. Primera sèrie. Segona edició. Madrid: Gredos, 1963: Tomo III, "José Enrique Rodó", 77-94.
Symington, James W. "Echoes of Rodó". Américas 20.3 (Març 1968): 8-13.
Tiempo, César. "Vistazo a José Enrique Rodó". Hispania 39.3 (1956): 269-274.
Ward, Thomas. "Rodó y las 'jerarquías imperativas". La resistencia cultural: la nación en el ensayo de las Américas. Lima: Universidad Ricardo Palma, 2004: 72-85.
Ward, Thomas. "El concepto krausista de la belleza en Rodó" y "La belleza como solución", La teoría literaria: romanticismo, krausismo y modernismo ante la 'globalización' industrial. University, MS: University of Mississippi, "Romance Monographs", 2004: 70-82.