Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

John Berger - Viquip??dia

John Berger

De Viquip??dia

John Peter Berger (Londres, 5 de novembre de 1926), ??s un cr??tic d???art, pintor i escriptor. Entre les seves obres m??s conegudes destaca G., guanyadora del premi Booker Prize el 1972 i l???assaig d???introducci?? a la cr??tica de l???art, Ways of Seeing.

[edita] Biografia

John Berger ??s fill d???un jueu convertit al cristianisme que despr??s de servir com a oficial durant la Primera Guerra Mundial, abandon?? el desig de ser sacerdot, per?? no la fe. Del seu pare, segons el mateix Berger, n'heret?? el talent per la pintura i certa moralitat de soldat que sempre ha intentat imitar[1].

Als setze anys es va escapar del St. Edward???s School d???Oxford, decidit a estudiar art i "[...] veure dones despullades". Obtingu?? una beca per a estudiar a la Central School of Art de Londres, tot i que poc despr??s s???enrolaria a l'ex??rcit brit??nic, al qual va servir entre el 1944 i el 1946.

Acabada la guerra, va reprendre el seus estudis a la Chelsea School of Art, amb una altra beca, aquest cop concedida pel mateix ex??rcit. Entre el 1948 i el 1955 impart?? classes de dibuix a la mateixa escola on Henry Moore en feia d???escultura. Durant aquest per??ode establ?? vincles amb el Partit Comunista brit??nic i no va trigar a publicar articles en el Tribune, on escriuria sota l???estricta supervisi?? de George Orwell. El 1951 va comen??ar un per??ode de col??laboraci?? amb la revista New Stateman, treball que es perllongar?? durant deu anys i en el que es revela com a cr??tic d???art marxista i defensor del realisme. El seu humanisme marxista i les seves inconformistes opinions d???art modern el van convertir, ja de bon principi, en una figura molt controvertida. El 1960 public?? Permanent Red, volum que recull una selecci?? dels articles publicats al New Stateman.

Als trenta anys decid?? deixar de pintar per dedicar-se completament a l'escriptura. No perqu??, segons ell mateix, dubt??s del seu talent com a pintor, sin?? perqu?? la urg??ncia de la situaci?? pol??tica en qu?? vivia (en plena guerra freda) semblava que requeria d???ell que es pos??s a escriure. El 1958 va publicar la seva primera novel??la, A Painter of Our Time. A l???obra hi relata la vida d???un pintor hongar??s exiliat a Londres. L???evident comprom??s pol??tic de la novel??la i el realisme en qu?? narra ???usant sempre la primera persona???, va fer pensar a molts que es tractava d'un diari ??ntim i no de simple ficci??. El llibre va estar a la venda durant un mes, fins que l'editoral, en retir?? la novel??la de les llibreries. M??s tard s???ha sabut que aquesta retirada es va fer sota pressi?? del Congress for Cultural Freedom, una associaci?? d???advocats anticomunistes.

Per?? Berger continu?? escrivint: novel??la, assaig, articles de premsa, poesia, guions de cinema ???amb l???Alain Tanner??? i fins i tot obres de teatre; entretant, decid?? d???emigrar volunt??riament a un poble dels Alps francesos. S???ha dit sovint que el que provoc?? l???autoexili fou la vocaci?? de ser un "escriptor europeu", per?? m??s tard Berger ha confessat que no es trobava b?? en el Londres d???aquella ??poca, un lloc en qu?? no encaixava.

El 1972, la BBC va emetre una s??rie de televisi?? que va ser seguida amb la publicaci?? del text Ways of Seeing (tradu??da al castell?? com Modos de ver), que va marcar tota una generaci?? de cr??tics d???art i s???ha convertit en llibre de text de les escoles brit??niques, on reprenia moltes de les idees de The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction, article de Walter Benjamin del 1936. Aquell mateix any de 1972, Berger guanya inesperadament el prestigi??s premi Booker Prize amb la seva novel??la G., i aixeca molta polseguera la seva decisi?? de donar la meitat dels diners del premi al Black Panther Party brit??nic (associaci?? vinculada a Malcolm X).

Al llarg dels anys vuitanta, va publicant esglaonadament la trilogia Into Their Labours (tradu??da al castell?? com De sus fatigas) en la que va estar treballant durant quinze anys i a la que entoma el canvi que estem experimentant amb el pas de la vida rural a la urbana. A Pig Earth (tradu??da al castell?? com Puerca tierra) ens anuncia una investigaci?? sobre una manera de vida que trigar?? menys d???un segle a desapar??ixer, la vida camperola. A Once In Europe (tradu??da al castell?? com Una vez en Europa) relata els amors que origina una vida d???aquest tipus i, finalment a Lilac and Flag acompanyem la seg??ent generaci?? a una exist??ncia a la gran ciutat cosmopolita. Per?? la investigaci?? s???est??n cap a aspectes formals i en llegir-ho som testimonis de la recerca d???una veu amb qu?? relatar aquest excepcional esdeveniment de la humanitat.

En l???elecci?? dels temes sobre els que escriu, John Berger ha seguit evidenciant fins als nostres dies els seu comprom??s amb l???escriptura com a mitj?? de lluita pol??tica. Es pot comprovar, per exemple, a The Shape Of A Pocket, que inclou una correspond??ncia amb el subcomandant Marcos, tamb?? a To The Wedding (tradu??da al castell?? com Hacia la boda), que gira entorn de la SIDA, o a King, un relat de la vida dels "sense sostre", a m??s de la seva col??laboraci?? persistent com a articulista a la premsa de molts pa??sos. Malgrat que amb el pas del temps ha agafat certa dist??ncia respecte de les seves primeres postures pol??tiques, per exemple, respecte al seu suport als r??gims sovi??tics, fa poc acabava un dels seus articles, publicat a La Jornada i titulat On trobar la nostra llar, dient: "S??, entre moltes altres coses, segueixo essent marxista".

[edita] Obres

Ficci??

  • A Painter of Our Time (Un pintor de hoy, Alfaguara, 2002).
  • The Foot of Clive.
  • Corker's Freedom.
  • A Fortunate Man.
  • A Seventh Man (Un s??ptimo hombre, Huerga y Fierro, 2002).
  • G. (G., Alfaguara, 1994).
  • La Trilogia: Into Their Labours (Pig Earth, Once in Europe, Lilac and Flag) (De sus fatigas: Puerca tierra, Alfaguara, 2006; Una vez en Europa, Alfaguara, 2000; Lila y Flag, Alfaguara, 1992).
  • And Our Faces, My Heart, Brief as Photos .
  • Photocopies (Fotocopias, Alfaguara, 2006).
  • To the Wedding (Hacia la boda, Alfaguara, 1995).
  • King (K., una historia de la calle, Alfaguara, 2000).
  • Here is Where We Meet (Aqu?? nos vemos, Alfaguara, 2005).
  • Hold Everything Dear

Poesia

  • Pages of the Wound (P??ginas de la Herida: antolog??a po??tica, Visor, 1995)

No ficci??

  • Permanent Red
  • Art and Revolution
  • The Moment of Cubism and Other Essays
  • The Look of Things: Selected Essays and Articles
  • Ways of Seeing (Modos de ver, Gustavo Gili, 2004)
  • Another Way of Telling (Otra manera de contar, Mestizo, 1998).
  • The Success and Failure of Picasso.
  • About Looking (Mirar, Gustavo Gili, 2003).
  • The White Bird (als EUA: The Sense of Sight) (El sentido de la vista, Alianza Editorial, 2006).
  • Keeping a Rendezvous.
  • The Shape of a Pocket (El tama??o de una bolsa, Taurus, 2004).
  • I send you this Cadmium Red (Te mando este rojo cadmio: correspondencia entre John Berger y John Christie, Actar Editorial, 2000).
  • Titian: Nymph and Sepherd (Tiziano, Ninfa y Pastor, ??rdora Ediciones, 2003).
  • Selected Essays (Geoff Dyer, ed.)

Guions de pel??l??cules

  • La salamandra (La salamandre), 1971 (Gui??: Alain Tanner, John Berger).
  • Le milie du monde, 1974 (Gui??: Alain Tanner, John Berger).
  • Jon??s que cumplir??s 25 a??os en el a??o 2000 (Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000), 1976 (Gui??: Alain Tanner, John Berger).

Altres llibres publicats en castell??

  • Sobre las propiedades del retrato fotogr??fico, Gustavo Gili, 2006.
  • Esa belleza, Bartleby Editores, 2005.
  • Siempre bienvenidos, Huerga y Fierro Editores, 2004.
  • Algunos pasos hacia la teor??a de lo visible, ??rdora Ediciones, 1997.


Cap llibre seu no ha estat encara tradu??t al catal??.

[edita] Notes

  1. ??? En una entrevista, manifestava: "A l???inrev??s del que em passa amb molts pol??tics actuals, als quals em resulta impossible de respectar, jo respecto els soldats, perqu?? s??n conscients de les conseq????ncies del que fan". I encara: "Si la meva mare sempre ??s a prop meu ??s perqu?? durant la infantesa i tamb?? un cop ja adult, sempre em va deixar ser lliure"