Joaquim Folguera i Poal

De Viquipèdia

Joaquim Folguera i Poal (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 1893 - Barcelona, 1919) fou crític literari i poeta.

Era fill de Manuel Folguera i Duran. Físicament discapacitat, abocà a la literatura una intel·ligència i una cultura excepcionals. En el seu llibre bàsic, Les noves valors de la poesia catalana (1919), partint de les escoles maragalliana i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola noucentista. Fou una de les figures del grup de La Revista de Josep Maria López–Picó, i alhora impulsà els primers assaigs de l'avantguarda a Catalunya: col·laborà a Trossos i Un enemic del Poble, i divulgà els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assajà un simbolisme intimista, amb l'empremta de Josep Carner i, alhora, algun ressò de Filippo Tomasso Marinetti: Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament, sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

[edita] Obra

• Poesies completes (1951)

[edita] Fragment

«	Oh tu, àvol desig, que véns com un glop de tenebra i m'embolcalles l'esperit! Sigui ta febre mortalla del seny, i pren l'obscur domeny de mos sentits enarborats, folls de saber-se dintre tu llançats. Mes, ja que sóc en tu, fes-me segur dintre l'abraç, i encara guarda'm reclòs i acotxa'm bé la faç: que no s'encengui l'alimara folla del desconhort en el descloure las quan els sentits s'han adormit al jaç.	»
—Al desig

Aquest article és un esborrany sobre literatura i és possible que li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.