Un enemic del Poble
De Viquipèdia
Un enemic del Poble, subtitulada Fulla de subversió espiritual, fou una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el març del 1917 i que continuà fins el número 18, el maig del 1919[1].
El nom reivindicava l'obra teatral d'Ibsen -un al·legat a favor de l'individu en front la majoria. Entre els seus col·laboradors habituals hi hagué Emili Aroles, Josep M. de Sucre, Joaquim Torres-Garcia, Dídac Ruiz, Àngel Samblancat, Alfons Maseras, Joaquim Folguera, Ramon Gómez de la Serna, J. Millàs Raurell, Josep Maria López-Picó o Valentín de Pedro. En les il·lustracions hi col·laboraren artistes com Rafael Barradas, Pablo Gargallo o Celso Lagar.
La revista va ser capdavantera d'un pensament regenerador i social, seguint l'estela de l'anarquisme salvatià (un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època.
En la publicació hi aparegueren els escrits teòrics de Salvat-Papasseit (com és ara el nietzschià Sóc jo que parlo als joves), així com els primers poemes avantguardistes (Columna vertebral: sageta de foc i 54045).
[edita] Referències
- ↑ L'arxiu d'Un enemic del Poble es troba digitalitzat i disponible en línia.
