[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joana I de Nàpols - Viquipèdia

Joana I de Nàpols

De Viquipèdia

Escut d'armes del Regne de Nàpols
Escut d'armes del Regne de Nàpols

Joana I de Nàpols ( Nàpols 1326 - íd. 1382 ), reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-1382).

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Filla de Carles de Calàbria, duc de Calàbria, i la seva segona esposa Maria de Valois. Era néta per línia paterna del rei Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó, i per línia materna del duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou.

[edita] Núpcies

Per intentar assegurar la successió de la corona s'arribà a casar en quatre ocasions, però sense aconseguir descedència de cap d'ells:

[edita] Ascens al tron

La mort prematura del seu pare l'any 1328 comportà que fou designada successora del Regne de Nàpols amb tant sols 17 anys. Per la seva joventut tingué el recolzament del Papa Climent VI que manà al cardenal Americ de Saint Martin que la coronès reina l'agost de 1344 a Roma.

L'assassinat del primer marit el 1345, probablement sota les seves ordres, provocà l'enemistat dels angevins hongaresos, que provocaren un intent d'invasió del regne. Tant sols el seu segon marit aconseguí fer-se coronar com a rei-consort el 1353.

Durant el Cisma d'Occident Joana I va donar suport al Papat d'Avinyó, i s'alià al costat de França adoptant el comte d'Anjou Lluís I, fill del rei Joan II de França. El nou papa romà Urbà VI va retirar els regnes de Joana, feus papals, del seu poder i els concedí a Carles, duc de Durazzo. Amb el suport hongarès Carles de Durazzo va entrar a Nàpols i capturà Joana I el 1381. Joana va morir estrangulada al castell de San Fele el 22 de maig de 1382.

[edita] Successió

Una guerra per la successió esclatà entre el seu cosí Carles, duc de Durazzo i el fill adoptiu de Joana, Lluís I d'Anjou.


Precedida per:
Robert I
Reina de Nàpols
Comtessa de Provença

13431382
Succeïda per:
Carles III de Nàpols
oposat a
Lluís I d'Anjou