Joan d'Alexandria

De Viquipèdia

Joan d'Alexandria o Joan de Talaia o Joan de Talaida o Joan Tabennisiota (Ἰωάννης Ταβεννισιώτης), fou patriarca d'Alexandria. El seu nom Tabennisiota deriva del monestir de Tabenna, proper a Alexandria. També se l'anomena Joan Ecònom Ἰωάννης οἰκόνομος o Joan Prevere pels oficis que havia desenvolupat.

Quan era un clergue de grau mig fou enviat en missió a l'emperador Zenó delegat pels alexandrins (vers 478-480) per demanar que en cas de quedar vacant el patriarcat (que llavors ostentava Timoteu Salafaciol partidari de les doctrines de Calcedònia), donés permís per que el successor fou elegit pel clergat i els laics de la ciutat. Segons Zacaries Retor que esmenta com a font a Evagri d'Epifania, Joan fou descobert amb intrigues per obtenir el càrrec per ell mateix potser en connexió amb Il·los, del que va cultivar l'amistat.

Aquests circumstancies van despertar les aprensions de l'emperador que tot i així va concedir el dret d'elecció als alexandrins però va comprometre a Joan a no demanar el nomenament per a si mateix. Al poc de la seva tornada va morir Timoteu (481) i Joan fou escollit successor però e l'emperador va obligar a destituir-lo, segons Lliberat (Liberatus) per pressions d'Acaci patriarca de Constantinoble, i segons Zacaries Retor (que esmenta com a font a Evagri) per haver obtingut la seu mitjançant suborns; la causa probable fou el compromís adquirit, combinat amb la seva amistat amb Il·los, que llavors era sospitós a l'emperador si és que no estava ja en rebel·lió (sembla que no fou fins vers el 483).

Joan es va retirar amb Il·los, que llavors era a Antioquia com a general en cap dels exercits orientals, i per influència del general va obtenir una carta de recomanació del patriarca d'Antioquia pel Papa Simplici I, i va anar a Roma a pledejar per la seva causa. Simplici, sempre desconfiat dels patriarques de Constantinoble, va agafar el partit de Joan contra Acaci i Zenó. Acaci es va defensar al·legant que Joan havia estat deposat per perjuri i per cap altre raó. Ni el papa Simplici, ni el seu successor Fèlix III no va aconseguir la restauració de Joan. Fèlix li va donar finalment el bisbat de Nola a Campània on va viure força anys i va morir en data desconeguda.

Va escriure: Πρὸς Γελάσιον τὸν ?ώμης ἀπολογία, Ad Gelasium Papam Apologia, un escrit contra els pelagians, que no es conserva.