Joan Cervera i Batariu

De Viquipèdia

Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926) és un excursionista català. Fill d'un militant d'ERC exiliat en acabar la guerra civil espanyola, estudià als Escolapis i es diplomà en màrketing, publicitat i tècniques d’expressió. Als 22 anys entrà a treballar a l’empresa Myrurgia, on es va jubilar com apoderat i director de Concessions.

El 1950 s'incorporà al grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia (CEG), i en fou president de 1957 a 1961. Durant la seva presidència es va crear el Grup d'Investigacions Espeleològiques i l'Agrupament Escolta Pere Rosselló. Compaginà la passió excursionista amb les seves idees catalanistes i, a partir de 1959, va formar part en la clandestinitat del Consell Nacional Català, del qual va ser secretari sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca, i de l'Assemblea Democràtica de Gràcia.

Ha pujat als principals cims catalans i espanyols, a més dels Alps i diverses muntanyes de Grècia. Va ser cofundador de les Primeres Jornades de Medicina de Muntanya i va organitzar les operacions de recuperació del paisatge de l’alta muntanya (Pirineus) de Mountain Wilderness Catalunya, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), de la qual també va ser vicepresident. També ha escrit diversos llibres de muntanya, com ara Clergues excursionistes, La màgia de la muntanya o Soliloquis muntanyencs, a més de dirigir durant quatre anys el butlletí Mai Enrere, del Club Excursionista de Gràcia. També és membre del Grup Cavall Bernat.

Entre altres premis, l’any 1993 va obtenir la medalla Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, atorgada per la Generalitat de Catalunya, així com la menció especial al Millor Historial Esportiu de la II Nit de l’Esport de Gràcia. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.