Joan Borrell i Nicolau

De Viquipèdia

Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost de 1888- 26 d'abril de 1951) fou un escultor català.

Va residir a la Pobla de Segur, on era notari el seu pare, fins als tretze anys quan se'n anà a Barcelona, a casa de la seva àvia materna.

Va fer estudis a l'escola Llotja i als tallers de Vallmitjana i Clarasó.

Instalà el seu primer taller a Barcelona on va tenir com ayudant a Josep Viladomat i Massanas i a Martí Llauradó. Formà part de la associació de Les Arts i els Artistes.

Visqué a París durant un temps, on va fer amistat amb Maillol, Picasso, Rodin, etc. fins al 1916 que tornà definitivament a Barcelona, a partir de llavors visqué entre Barcelona, Madrid y Palma, tenin tallers a totes tres ciutats.

Fou nomenat membre de la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l'any 1950.

[edita] Obres destacades

1910- Font de la Maternitat. Montjuïc. Barcelona
1911- Retrat de Joaquim Folch i Torres
1912- Cinto Verdaguer. Barcelona
1912- Bust de Cinto Verdaguer. Vic
1916- Sepulcre del bisbe Torras i Bages. Catedral de Vic
1918- Bust de Enric Prat de la Riba. Generalitat de Catalunya i Museu de Castellterçol
1927- Esperit Popular o Lleida. Barcelona
1929- Sainz de la Maza. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
1929- Damià Ramis. Museu Reina Sofia. Madrid
1934- El despertar. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
1939- Verge de Ribera. Pobla de Segur
1943- Chopin. Cartoixa de Valldemossa
1944- Verge Inmaculada. Església Sant Sebastià. Palma
1949- Jaume Balmes. Vic
1951- Naixement de Venus. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
1951- Santiago Rusiñol. Palma