Enric Clarasó i Daudí
De Viquipèdia
Enric Clarasó i Daudí, Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941, fou un escultor català.
Va tenir com mestre a l'escultor Joan Roig i Solé, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va compartir taller , primer amb el pintor Carbonell Selva i més tard amb Santiago Rusiñol, amb qui li va unir una gran amistat, juntament amb Ramon Casas, van formar un trio molt conegut dintre de la bohèmia barcelonina de principis del segle XX, van fer nombroses exposicions junts a la Sala Parés, també gràcies a les tertúlies que organitzaven es va crear el famós Museu del Cau Ferrat de Sitges. Les seves primeres obres, tenen un caràcter de realisme anecdòtic, després de passar una temporada a París, la seva escultura es transformà a formes més sensitives, qualificant-se com un artista modernista.
Va participar al 1892 a l'Exposició Nacional de Madrid, a l'Exposició Universal de Chicago (1893), al 1888 a l'Exposició Universal de Barcelona i va obtenir una medalla d'or a l'Exposició Universal de París (1900).
Va fer escultura funerària , tenint realitzats panteons als cementiris de Barcelona i Saragossa.
[edita] Obres destacades
- 1890 Retrat femení. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
- 1890 Silè
- 1890 Els dos amics
- 1890 Un Bacus modern
- 1896 Forjador. Museu Cau Ferrat de Sitges
- 1900 Memento Homo. Medalla d'or a París
- 1904 Eva. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
- 1927 Monument a Jaume I. Palma de Mallorca
[edita] Bibliografia
- Alix, Josefina (1985), Escultura Espanyola 1900/1936, Madrid, Edicions El Viso. ISBN 84 7483 412 0
- Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya
