Jesús Ernest Martínez Ferrando
De Viquipèdia
Jesús Ernest Martínez Ferrando més conegut com Ernest Martínez Ferrando (València, 17 de gener de 1891 — València, 26 de setembre de 1965) va ser un escriptor i historiador valencià.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va estudiar Filosofia i Lletres, branca d'Història, a València, obtenint premi extraordinari de llicenciatura. L'any 1915 va ingressar al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Va prestar servei a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial de Girona (1919). Des de l'any 1920 va treballar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que va dirigir entre 1940 i 1961.
En el vessant literari va conrear la narració breu amb alguna incursió en la novel·la. L'any 1935 va obtenir el Premi Crexells amb Una dona s'atura al camí. Va traduir al català Stefan Zweig, Guy de Maupassant, Heinrich von Kleist i d'altres.
La seua tasca com a historiador, facilitada per l'accés privilegiat als fons documentals (cal dir que a partir de l'any 1950 va ser nomenat inpector dels Arxius de la zona de Llevant, el que li va permetre l'accés als arxius catalans, valencians i balears) es va centrar en la baixa Edat Mitjana. Va publicar una nombrosa sèrie d'articles en revistes especialitzades. En el terreny històric va traslladar la seua faceta literària per a fer biografies i narracions de fets històrics de manera que podien ser llegits com una novel·la però amb la cura en les dades d'un arxiver. El que li interessava a Martínez Ferrando era doncs «la individualitat dels personatges històrics i, a la vegada, la capacitat de trobar l’estil, clar i elegant, líric quan era necessari, per fer-los entenedors, per atrapar-hi el lector.»[1]
Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del Centre de Cultura Valenciana, de l'Acadèmia Pontaniana de Nàpols, de la Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, de la Societat Geogràfica de Lisboa i del patronat dels Monestirs Reials de Poblet i Santes Creus, a més d'estar adscrit a la Hispanic Society of America.
[edita] Obres
[edita] Narrativa
- 1918 Les llunyanies suggestives i altres proses, Barcelona
- 1918 El farsant i l'enamorada
- 1921 Vida d'Infant, novel·la
- 1924 Històries i fantasies
- 1927 Primavera inquieta
- 1930 Tres històries cruels
- 1935 Una dona s'atura al camí, novel·la
- 1936 El petit Rovira
- 1936 Remors de veus al cementeri
- 1958 Recull de contes valencians
- 1960 Els set pecats capitals
- 1963 L'altre geperut i alguns contes més
[edita] Referències
- ↑ T. Muñoz, 2004
[edita] Bibliografia
- Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 845002603X
- Teresa Muñoz. Correspondència entre J. Ernest Martñinez Ferrando i Hermínia Grau. Llengua i Literatura, 15, 2004. [1]
