Jean Daniel

De Viquip??dia

Jean Daniel Bensa??d ( Blida, Alg??ria 1920 ) ??s un periodista franc??s.

[edita] Biografia

Originari d'una fam??lia jueva, nasqu?? el 21 de juliol de 1920 a la poblaci?? algeriana de Blida. ??s l'onz?? i ??ltim fill de Jules Bensa??d, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina.

Comen???? els seus estudis universitaris a Alg??ria, per?? els acab?? a la ciutat de Par??s on obtingu?? la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona.

Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisi?? Leclerc, participant durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de Par??s i d'Als??cia, i arribant a ser reconegut amb la Creu de Guerra.

Fund?? la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenci?? vers l'ensenyament, al qual es dedic?? priemr a Par??s, fins el 1952, i despr??s a Or??. Despr??s d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decid?? dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari l'Express l'1 de novembre de 1954, dia que acab?? la guerra d'Alg??ria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americ?? The New Republic.

Els seus articles poc favorables a la causa de l'Alg??ria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari l'Express diverses vegades. Tamb?? li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algeri?? i la conducta dels francesos que mostraben la seva obligaci?? d'aportar ajuda i protecci?? als algerians oprimits en nom del poble franc??s, aquest manifest no comportava cap disposici?? que proteg??s als francesos de Alg??ria. Quan el general Charles de Gaulle retorn?? a la pol??tica el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expresar-ho directament, per la independ??ncia d'Alg??ria, Daniel va aplaudir la idea.

Posteriorment form?? part de la redacci?? del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformaci?? de France-Observateur en el Nouvel Observateur, convertint-se en redactor-cap el 1965 i en director el 1978.

Membre del Consell Superior de l'Ag??ncia France-Presse (AFP), el 2004 fou guardonat amb el Premi Pr??ncep d'Ast??ries de Comunicaci?? i Humanitats.

[edita] Obres

1952 : l'Erreur ou la Seconde Vie de Sylvain Regard.
1973 : le Temps qui reste, essai d'autobiographie professionnelle
1977 : le Refuge et la source, carnets autobiographiques
1979 : l'??re des ruptures (Grasset)
1986 : De Gaulle et l'Alg??rie : la trag??die, le h??ros et le t??moin (Le Seuil)
1988 : les Religions d'un pr??sident : regards sur les aventures du mitterrandisme
1989 : Cette grande lueur ?? l'Est
1992 : la Blessure suivi de le Temps qui vient, carnets autobiographiques (Grasset)
1994 : l'Ami anglais (Grasset)
1995 : Voyage au bout de la nation (Le Seuil)
1996 : Dieu est-il fanatique ? Essai sur une religieuse incapacit?? de croire (Arl??a)
1998 : Avec le temps : carnets 1970-1998, carnets autobiographiques (Grasset)
2000 : Soleils d'hiver : carnets 1998-2000, carnets autobiographiques (Grasset)
2002 : Lettres de France : apr??s le 11 septembre (Saint-Simon)
2002 : ??uvres autobiographiques (Grasset)
2003 : la Guerre et la paix : Isra??l-Palestine : chroniques, 1956-2003 (Odile Jacob)
2003 : la Prison juive : humeurs et m??ditations d'un t??moin (Odile Jacob)
2004 : Cet ??tranger qui me ressemble (Grasset)