Jean-Honor?? Fragonard
De Viquip??dia
Jean-Honor?? Fragonard (5 d'abril de 1732 ??? 22 d'agost de 1806) pintor franc??s.
Va n??ixer a Grasse, Alps Mar??tims, fill d'un sastre especialitzat en la realitzaci?? de guants. Aviat va ser enviat a Par??s pel seu pare, all?? va demostrar tal talent i inclinaci?? envers l'art que va ser portat davant de Fran??ois Boucher, qui va recon??ixer els dots del jove i inexpert Fragonard, per?? va decidir no gastar el seu temps en la formaci?? del jove i al seu torn el va enviar al taller de Chardin. Fragonard va estudiar durant sis mesos sota la tutela del gran luminista i va tornar al taller de Boucher, on va saber adquirir l'estil del seu mestre de tal manera que aquest li va confiar la realitzaci?? de r??pliques de les seves pintures.
Encara que no era un alumne de l'Acad??mia, Fragonard va guanyar el Premi de Roma el 1752, la qual cosa li permet?? la seva assist??ncia a Roma subvencionada per la Reial Acad??mia d'Escultura i Pintura de Fran??a, amb la seva pintura "Jeroboam sacrificant als ??dols", per?? abans d'anar a Roma va estar estudiant durant tres anys al taller de Charles-Andr?? van Loo. L'any abans de la seva partida a Roma va pintar l'obra "Crist rentant els peus dels ap??stols" actualment a la catedral de Grasse.
Ja el 1756 va anar a It??lia en companyia de Hubert Robert, aquesta visita va ser clau ja que durant la seva estada a Roma va poder admirar els rom??ntics jardins, amb les seves fonts, temples i terrasses, on va concebre els escenaris que posteriorment plasmaria, a les seves obres. Sobre la seva obra va influir tamb?? la florida sumptuositat de Giovanni Battista Tiepolo, l'obra del qual va tenir oportunitat d'estudiar en Ven??cia abans de la seva tornada a Par??s en 1761.
En 1765 la seva obra "Corsus i Callirhoe" li va assegurar la seva admissi?? a l'Acad??mia. L'obra va ser objecte d'elogi per part de Diderot i va ser adquirida pel rei, qui ordenar reproduir-la. Fins a aquest punt, Fragonard havia dubtat entre tem??tica religiosa, cl??ssica i altres temes a les seves obres, per?? en aquest moment la demanda per part del rei Llu??s XV de patrons que representessin escenes d'amor i plaer en la cort, va dirigir la tem??tica de les obres de Fragonard cap a les obres amb escenes d'amor i voluptuositat amb les quals el nom de l'artista ha estat associat. Destaca del seu estil la bellesa dels colors aix?? com la virtuositat del tra??at f??cil de les seves obres. Les obres m??s destacades inclouen 'El gronxador', 'El forrellat', 'El pet?? robat', 'Les banyistes', aix?? com la decoraci?? de les estances de Madame du Barry i la ballarina Marie Guimard.
La Revoluci?? Francesa va significar el final de l'antic r??gim, i Fragonard, proper als m??xims representants del mateix, va deixar Par??s el 1793 i va trobar refugi a la casa del seu amic Maubert a Grasse, que va decorar amb una s??rie de plafons decorativoc coneguts com Roman d'amour de la jeunesse , originalment pintats per al pavell?? de Madame du Barry en Louveciennes. Els plafons van anar a parar a J. Pierpont Morgan qui, m??s tard, els va vendre a Henry Clay Frick. Actualment ocupen les parets d'un bonic Sal?? de la Frick Collection de Manhattan. [1].
Fragonard va tornar a Par??s a comen??aments del segle XIX, on va morir el 1806, pr??cticament oblidat.
Durant m??s de mig segle va ser completament ignorat, fins al punt que Michael Schei??kopf, a la seva obra Hist??ria de l'Art (1873), ni tan sols no esmenta el seu nom. Posteriorment el seu redescobriment li va suposar la seva confirmaci?? entre els mestres de la pintura.
A m??s de les obres abans esmentades, hi ha quatre obres destacables a la col??lecci?? Wallace: ho font de l'amor, La institutriu, Una dona gravant el seu nom en un arbre (usualment coneguda com Le Chiffre d'amour) i El nen ros. El Museu del Louvre cont?? trenta exemples del seu art: entre ells Les banyistes, El m??sic, La tempesta. Altres obres es troben al museu de Lilla, Besan??on, Rouen, Tours, Nantes, Avignon, Amiens, Grenoble, Nancy, Orleans, Marsella, etc., aix?? com en Chantilly. Tamb?? es poden trobar obres de Fragonard en col??leccions privades com la de la fam??lia Rothschild a Londres i Par??s.
[edita] Bibliografia
- R. Portalis, Fragonard' (Paris, 1899), il??lustrat
- Felix Naquet, Fragonard' (Paris, 1890)
- Virgile josz, 'Fragonard msiurs du XVIII si??cle ' (Paris, 1901)