Jaume Martorell
De Viquipèdia
En Jaume Martorell era fill d'en Francesc Martorell i la seua esposa na Damiata i, per tant, germà de l'escriptor Joanot Martorell.
Taula de continguts |
[edita] Senyor de Masserof
Entre els anys 1435 i 1440 en Jaume Martorell fou senyor de Masserof, que actualment és una partida situada al terme municipal de Xaló, a la comarca alacantina de la Marina Alta. Aquesta possessió la perdé a causa d'un deute contret amb en Mateu Pujades, veí de la ciutat de València, conseller i tresorer reial, que es convertí així en el nou senyor de Masserof.
En aquell temps, Masserof comptava amb una comunitat musulmana pròpia, sotmesa a una forta pressió econòmica, com ho demostra el fet que els masserofencs foren obligats a pagar el deute d'en Jaume. Davant de tals abusos, un vassall de l'època tenia dues alternatives: o acceptar-ho resignadament o posar-se sota la protecció d'un senyor més benèvol. La mà d'obra era tan escassa aleshores que era freqüent que el senyor d'acollida es negués a tornar el vassall fugit, tot i les insistents reclamacions del seu legítim senyor.
[edita] Els tres germans
[edita] Els interessos familiars
Joanot, Galceran i Jaume, dins del llinatge dels Martorell, són els germans que desenvoluparen un paper més actiu i decidit en la defensa dels interessos familiars. Els constants enfrontaments dels tres germans amb en Gonçal d'Íxer, Comanador de Muntalbà, feren que el Governador del regne de València instés a les dues parts a buscar una solució pacífica al conflicte sobre la possessió de Llíber, que pertanyia a en Galceran Martorell i el Comanador l'havia adquirida en subhasta pública, promoguda pels creditors d'aquell. Els Martorell no li reconeixien cap efecte jurídic, perquè consideraven que la venda de Llíber havia estat deshonesta.
[edita] La procuradoria d'en Jaume
La relació d'en Jaume amb en Joanot era especialment bona: quan era absent del regne, en Jaume el representava en tota mena d'afers, és a dir, es convertia en el seu procurador. Però, també ho era d'en Galceran, que en un document que data del dia 21 de juliol de 1439, el nomenà procurador seu a fi que signés una treva amb n'Ausiàs March. Aquesta treva es materialitzà nou dies després en un interessant document notarial, en què s'exposaven les condicions de l'acord i s'establia, a més, el pagament d'una multa de 5000 florins per a l'infractor.
[edita] Renúncia de drets hereditaris
El dia 19 de setembre de l'any 1444 en Jaume Martorelll renuncià a qualsevol dret que li pogués correspondre en virtut del testament del seu pare, en Francesc Martorell, i li'ls transmeté per donació pura i simple a en Gonçal d'Íxer. Amb aquesta renúncia en Gonçal pretenia impedir que en l'esdevenidor prosperassen reclamacions judicials contra la seua titularitat dominical sobre la Vall de Xaló.
