Jaume Caselles

De Viquipèdia

Jaume Caselles (Valls, Alt Camp, 1690 - Toledo, 1764) fou compositor del Barroc català i mestre de capella de Santa Maria del Mar.

Va realitzar la seva formació musical i eclesiàstica a Barcelona, on, amb tota certesa, va ser cantor a Santa Maria del Mar sota la direcció del seu mestre Lluís Serra. Allà va assimilar l'estil musical procedent d'Itàlia i de Centreeuropa que es va introduir a començaments de segle a Catalunya amb la curta, però influent estada de l'arxiduc Carles i la seva cort a Barcelona. Després d'un breu període a Granollers, i després de la Guerra de Successió (1715), va succeir el seu mestre Serra al capdavant de la capella de música de Santa Maria del Mar, càrrec que va ocupar durant 18 anys.

La seva principal tasca va ser la de recuperar l'hegemonia i esplendor musical que, junt amb la catedral, tenia Santa Maria a la ciutat de Barcelona. L'incendi dels arxius parroquials l'any 1936 durant la Guerra Civil ens va privar de conèixer millor aquest període de Casellas. El 1733, rivalitzant amb mitja dotzena de forts candidats, va aconseguir el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo, on va treballar durant la resta de la seva vida fins a 1762, dos anys abans de la seva mort.

El 1762 signà l'aprovació de l'obra teòrica titulada Llave de la modulación y antigüedades de la Música, d'Antoni Soler. Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l'excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Va escriure nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), villancicos, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l'aspecte harmònic.

Es calcula que va superar unes 700 obres de les quals se'n conserven 368.