[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Iurac - Viquipèdia

Iurac

De Viquipèdia

Nenets, iurac
ненёця" вада
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: Nenètsia, Iamàlia, Territori de Krasnoiarsk, república de Komi
Regió: Sibèria
Parlants: 27.273
Rànquing:
Classificació genètica: Llengües uralianes


 llengües samoiedes
 llengües samoiedes del nord

estatus oficial
Llengua oficial de: Nenètsia i Iamàlia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 mis
ISO/FDIS 639-3 yrk
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El iurac o nenets (autònim: ненёця" вада) és la llengua parlada pel poble nenets del nord de Rússia. Pertany al grup de les llengües samoiedes que forma part de la família de les llengües uràliques amb les llengües ugrofineses. Consta de dos grans dialectes, nenets de la tundra, el que té més nombre de parlants, i nenets del bosc, força intel·ligibles entre ells.

Taula de continguts

[edita] Distribució geogràfica

El nenets és parlat per 27.273 persones, de les quals 26.730 són parlants nadius. És parlat a la zona més septentrional de Rússia inclosa Nenètsia i Iamàlia, el Territori de Krasnoiarsk, la República de Komi, i les zones més orientals de la Província de Múrmansk a la península de Kola.

[edita] Fonologia

El nenets té una estructura sil·làbica CV(C). En altres paraules, una síl·laba pot contenir una consonant inicial, una vocal mitjana i una consonant final opcional. Com a exemple, ya ("terra"), wada ("paraula"), i ηarka ("gran"). Les schwa o vocals reduïdes poden aparèixer sovint com a lligams al final de les consonants. Encara que la llengua no permet tècnicament començar les síl·labes amb vocals, en la pràctica passa en els dialectes occidentals, e.g. occidental arka ("gran") contra el central ηarka.

L'estructura sil·làbica és força consistent en tots els dialectes. No hi ha vocals llargues o diftongs, no hi ha grups de consonants inicials o finals, ni mitjans que continguen més de dues consonants.

[edita] Vocals

Schwa ə        
Reduïdes ø
Planes a e i o u
Estirades æ

Alguns dialectes occidentals confonen æ, substituint e.

[edita] Consonants

Sordes k kʲ / c p t tʲ / ƫ
Sonores ɡ ɡʲ / ɟ b d
Fricatives s sʲ / ɕ ʒ ʒʲ / ʑ ʦ ʦʲ / ʨ
Nasals m n nʲ / ɲ ŋ
Líquides l lʲ / ʎ r
Semi-vocals h hʲ / ç w j ʔ

La marca 〈ʲ〉indica palatalització, o un moviment vers l'articulació palatal principal o bé secundària.

[edita] Ortografia

El nenets s'escriu en una forma adaptada de l'alfabet ciríl·lic, incorporant les lletres suplementàries Ӈ, ', i ".

А а

а

Б б

бе

В в

ве

Г г

ге

Д д

де

Е е

е

Ё ё

ё

Ж ж

же

З з

зе

И и

и

Й й

й

й й К к

ка

Л л

ел

М м

ем

Н н

ен

Ӈ ӈ

еӈ

О о

о

П п

пе

Р р

ер

С с

ес

Т т

те

У у

у

Ф ф

еф

Х х

ха

Ц ц

це

Ч ч

че

Ш ш

ша

Щ щ

ща

Ъ ъ

ъ

Ы ы

ы

Ь ь

ь

Э э

э

Ю ю

ю

Я я

я

' "

[edita] Literatura

Els primers estudis sobre la seva llengua foren el diccionari comparatiu de P. S. Pallas (Linguarum totius orbis vocabularia comparativa, 1787--89). La primera gramàtica nenets (Grammatik der samojedischen Sprachen, 1854) i el primer diccionari (Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen, 1855) publicats per Matthias Castrén, i també contenen material sobre els enets. A. J. Joki publicà un petit diccionari sobre les parles samoiedes del nord el 1956 (Kleinere Wörterverzeichnisse aus dem Jurak-, Jenissei- und Tawgi-Samojedischen).

Del nenets s'ha publicat darrerament un llibre de pronunciació Jadei vada (Nou Món), un abecedari, un llibre d'aritmètica i glossaris escolars, així com escrits polítics i traduccions del rus. Fins fa poc s'han publicat només alguns llibres de text i petites obres de ficció. Els autors nenets més coneguts són Tyko Vylka (1886-1960), A. A. Pyrerko (1905-1941), Ivan Istomin ( 1917) Leonid Lepstui (1932), poeta i narrador de Iamal, i Vassili Ledkov (1933). L'únic diari en nenets, Nyaryana Ngyrm (El Nord Roig), es publica a Salekhard, capital de Iamàlia. Malauradament, la quantitat de literatura publicada en nenets és mínima al costat de la gran publicació de treballs en rus.

[edita] Enllaços externs