Individualitzaci??

De Viquip??dia

La individualitzaci?? (o individuaci??) pot definir-se com a un proc??s pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, de tal manera que passen a acomplir l???antic paper que feien les fam??lies des de temps immemorials.

Fou ??mile Durkheim, un dels fundadors de la sociologia, qui ja observ?? en la De la divisi?? del treball social que l???aven?? de la divisi?? del treball implicava un creixement de l???autonomia dels individus. En aquesta obra plantejava la paradoxa de com ??s possible que, tot i esdevenir m??s aut??nom, en els pa??sos avan??ats l???individu arribi a dependre m??s estretament de la societat. En altres escrits tamb?? defensa que l???expansi?? de les funcions i de l???acci?? de l???Estat contribueix a la individualitzaci??. Aix??, el reconeixement per part de l???Estat dels drets de l???individu suposa l???erosi?? de tots aquells grups secundaris com la fam??lia, les associacions comercials i professionals, l???esgl??sia o les corporacions territorials, que tendeixen a absorbir la personalitat dels seus membres.

La teoria moderna de la individualitzaci?? fou formulada per Ulrich Beck el 1986. Segons aquest autor, constitueix un concepte que descriu la transformaci?? estructural i sociol??gica de les institucions socials aix?? com la relaci?? que mantenen els individus amb la societat. Suposa l???alliberament dels individus dels seus rols i constrenyiments tradicionals en diversos sentits. L???individu es veu separat dels seus lligams i xarxes de suport tradicionals, per?? els substitueix per les limitacions i controls imposats pel mercat de treball i per altres ag??ncies i institucions secund??ries. En la mesura en qu?? els individus han estat destradicionalitzats, es veuen deseixits del seu dest?? de classe. Aix?? mateix les dones es veuen alliberades del seu treball dom??stic obligatori i de la supeditaci?? als seus marits com a rols adscrits. Per ??ltim, les velles formes de treball rutinari i disciplinari es troben en declivi amb l???aparici?? d???horaris de treball flexibles, ocupacions prec??ries i llocs de treball descentralitzats.

A partir d???an??lisis desenvolupades per Talcott Parsons, el terme individualitzaci?? es fa servir tamb?? m??s recentment en el sentit d???individualisme institucionalitzat. En la mesura en qu?? gran part dels beneficis de l???Estat de benestar pressuposen tenir una ocupaci?? remunerada basada en un contracte de treball i que els drets que generen s??n b??sicament individuals, podem parlar d???institucionalitzaci?? de l???individualisme. De tota manera, f??ra un error confondre d???individualitzaci?? com a proc??s amb l???individualisme com a ideologia o com a resultat. Una col??lectivitat individualitzada no ??s necess??riament una societat de massa atomitzada en qu?? hagin desaparegut els vincles i les solidaritats entre els individus. La teoria de la individualitzaci?? tan sols destaca els nous condicionants estructurals en qu?? es produeixen i es mantenen les relacions socials.

L???adveniment de la individualitzaci?? es produeix en la nova societat del risc, caracteritzada por una modernitat reflexiva en contraposici?? amb la societat industrial cl??ssica. Mentre que el principi b??sic d???aquesta era la distribuci?? de b??ns, en la societat del risc passa a primer pla la distribuci?? de ???mals??? o perills. Una de les dimensions essencials de la societat del risc ??s la l??gica de la distribuci?? dels riscos associats amb la modernitzaci??, per?? a aquests se li afegeixen noves inseguretats socials, biogr??fiques i culturals.

De fet, la modernitzaci?? reflexiva implica no tan sols un canvi estructural, sin?? la transformaci?? de la relaci?? entre les estructures i els agents socials. Quan s???assoleix un cert nivell en el proc??s de modernitzaci??, els agents tendeixen a esdevenir m??s individualitzats, ??s a dir, menys constrenyits per les estructures. En efecte, el canvi estructural for??a els actors a alliberar-se de les estructures. Per tal que la modernitzaci?? avanci amb ??xit, els agents s???han de deseixir de les constriccions estructurals i contribuir activament a conformar el proc??s de modernitzaci??.

La teoria de la individualitzaci?? resulta un dels enfocaments m??s fecunds a l???hora d???explicar els canvis esdevinguts en la fam??lia en els darrers temps. Mentre que en la societat preindustrial la fam??lia era sobretot una comunitat de necessitat mantinguda unida per una obligaci?? de solidaritat, en el m??n contemporani el desig d???autorealitzaci?? ha fet passar a primer pla la l??gica d???unes vides projectades individualment. Aix?? la fam??lia est?? esdevenint cada vegada m??s una relaci?? electiva i una associaci?? de persones individuals m??s que no pas un col??lectiu permanent amb una forta densitat institucional. Igualment, els vincles dins la fam??lia tendeixen a assemblar-se a la relaci?? pura. Tant el mateix proc??s d???individualitzaci?? com el car??cter optatiu de la fam??lia afebleixen la instituci?? del matrimoni i donen carta de legitimitat a un seguit de tipus de llars amb fills a c??rrec que, tot i existir abans, gaudien d???una escassa visibilitat p??blica i eren considerats com a poc convencionals.

Malgrat que la individualitzaci?? implica un augment de l???autonomia personal, l???exist??ncia privada individualitzada cau cada vegada m??s sota la depend??ncia de situacions i condicions que es troben completament fora de l???abast de l???individu. Hist??ricament l???expansi?? del mercat de treball fou un dels principals motors de la individualitzaci??. Amb l???increment de l???activitat econ??mica femenina aquest proc??s s???intensific??. Gr??cies a la seva entrada al mercat laboral, les dones treballadores resten alliberades de la seva depend??ncia de les xarxes tradicionals, per?? passen a estar sotmeses a les limitacions imposades pels mercats i per la seva regulaci??.

Sota les condicions de l???Estat de benestar, les biografies de classe, que tenien un fort car??cter vinculant, es transformen en biografies reflexives que tendeixen a dependre de les decisions dels actors. El marge per a la presa d???aquestes decisions varia molt en funci?? del grau de desenvolupament de l???Estat de benestar. A mesura que se expandeix l?????mbit dels drets socials de ciutadania, ??s a dir, a mesura que augmenta la capacitat de desmercantilitzaci?? i de desfamiliaritzaci?? de l???Estat de benestar, aquest marge de decisi?? tendeix a ampliar-se.

[edita] Bibliografia

Durkheim, E. De la divisi??n del trabajo social. Madrid: Akal, 1982.

Beck, U. La sociedad del riesgo: Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Piados, 1998.

Beck, U. y E. Beck-Gernsheim. La Individualizaci??n: El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y pol??ticas. Barcelona: Paidos, 2003.