Iñaki de Juana Chaos
De Viquipèdia
José Ignacio de Juana Chaos (Legazpi, 1955) és un militant de l'organització armada ETA. Ha escrit dos llibres, i articles al diari Gara i és responsable de vint-i-cinc assassinats.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Família
Batejat com a José Ignacio de Juana Chaos, la seua família no era basca ni propera al nacionalisme basc. El seu pare, Daniel de Juana Rubio, era metge, natural de Miranda de Ebro (Burgos). Daniel de Juana va participar en la Guerra Civil com a tinent assimilat en l'Exèrcit franquista, i va ser condecorat amb una medalla de campanya, dues creus vermelles i una creu de guerra. Es va afiliar a la Falange el 1943. La seua mare, Esperanza Chaos Lloret, nascuda en els anys vint a Tetuan, capital del Protectorat Espanyol al Marroc, era filla d'un militar destinat allà en aquella època. El matrimoni es va traslladar al País Basc a causa del treball de Daniel de Juana, metge de l'empresa de Patricio Echeverría, una de les principals indústries de l'acer de Guipúscoa. La casona on van néixer i van viure els dos fills del matrimoni estava al costat de la caserna de la Guàrdia Civil del poble de Legazpi. Iñaki encara era un nen quan es va traslladar a Sant Sebastià amb la seua família, on va residir fins al 1983.
[edita] Joventut
Va cursar estudis d'infermeria. Va fer el servei militar a Alcalà d'Henares, rebent un reconeixement de l'ajuntament de Madrid el 27 de maig de 1977 per la seua participació en l'extinció d'un incendi que es va declarar en la ciutat entre els dies 15 i 20 d'abril d'aquell any. Segons afirmen algunes publicacions, De Juana era militant de l'extrema dreta espanyola a finals dels anys 70 i principis dels 80[1]. Aleshores va entrar formar part de la segona promoció de l'Ertzaintza (creada en 1982) i va ser-ne agent. No obstant això, en 1983 va fugir a l'Estat francès, després de descobrir-se la seua pertinença a ETA. Les sospites policials sobre la seua vinculació a ETA les havia originades la detenció d'un membre d'ETA amb armes robades en una caserna de l'Ertzaintza.
[edita] Historial terrorista
A principis de 1986, Iñaki es va convertir en el responsable del comando Madrid. El comando s'havia entrenat a Algèria. En els tres anys següents, fins a la seua detenció a Madrid el 1987, va participar en diverses accions armades que van causar la mort a vint-i-cinc persones.
Les accions terroristes en les quals va participar Iñaki de Juana i el comando en el qual estava integrat són els següents, tots a Madrid:
- 12 de juny de 1985. El comando Madrid ataca amb metralletes el cotxe oficial en el qual viatjaven el coronel de l'Exèrcit Vicente Romaní i el seu xòfer, Juan García Jiménez, soldat de l'Exèrcit. Ambdós van resultar morts. Els militants van deixar una bomba-parany al vehicle amb el qual van fugir de l'escenari de l'acció. En l'explosió del vehicle resulta mort l'agent de la Policia Nacional Esteban del Amo.
- 29 de juliol de 1985. El vicealmirall de l'Exèrcit Fausto Escrigas Estrada resulta mort.
- 9 de setembre de 1985. Un cotxe bomba explota al pas d'un furgó de la Guàrdia Civil a la plaça de la República Argentina. El ciutadà nord-americà Eugene Kent Brown, que passejava per la zona, perd la vida a causa de l'ona expansiva.
- 25 d'abril de 1986. Un cotxe-bomba fa explosió al pas d'un furgó de la Guàrdia Civil en l'encreuament entre els carrers de Jorge Juan i Príncepe de Vergara. Cinc agents de la Guàrdia Civil resulten morts.
- 17 de juny de 1986. Un cotxe oficial en el qual viatjaven el comandant Ricardo Sáenz de Ynestrillas, el tinent coronel Carlos Vesteiro Pérez i el soldat Francisco Casillas Martín és tirotejat, resultant morts els tres ocupants del vehicle.
- 14 de juliol de 1986. Un cotxe-bomba explota al pas d'un autobús de la Guàrdia Civil a la plaça de la República Dominicana . Dotze agents de la Guàrdia Civil resulten morts.
També es va tractar d'acabar, sense èxit, amb el Fiscal General de l'Estat, Luis Antonio Burón Barba i el president del Tribunal Suprem Antonio Hernández Gil.
[edita] Empresonament
De Juana va ser detingut la matinada del 16 de gener de 1987 en un pis franc de Madrid, amb la resta de components del comando Madrid: Esteban Esteban, Inmaculada Noble Goikoetxea (que seria posteriorment la seua companya sentimental), Antonio Troitiño Arranz, María Teresa Rojo i Cristina Arrizabalaga Vázquez. Va ser condemnat a més de 3.000 anys de presó. Durant els seus anys de reclusió, De Juana, va estar sempre classificat en el primer grau, el més dur dels existents. Aquesta classificació es va traduir en una reclusió en mòduls de vigilància especial, registres periòdics, restricció de contacte amb altres presos i poques hores de pati. Per altra banda, en virtut de la política de dispersió penitenciària aplicada pels successius governs amb els presos d'ETA, va estar en nombrosos centres penitenciaris: Sevilla, Las Palmas, Múrcia, Eivissa, Melilla, El Puerto de Santa María i Algesires.
En diverses ocasions ha declarat no penedir-se de les accions armades en les quals va participar i ha mostrat repetidament la seva satisfacció per diverses accions armades efectuades per ETA mentre ell estava a la presó.
A punt d'eixir lliure després de complir tota la seua condemna segons el codi penal espanyol, va ser processat novament per uns articles d'opinió publicats al diari basc Gara en els quals, segons la sentència de l'Audiència Nacional, amenaçava a responsables de presons, polítics i jutges.
El 7 d'agost de 2006, en ple alto el foc de l'organització terrorista ETA, Iñaki va iniciar una vaga de fam de 63 dies contra el que ell considerava com una «cadena perpètua», referint-se tant a l'aplicació de la doctrina Parot per part dels jutges de l'Audiència Nacional com a la invenció de delictes per a processar a ciutadans presos una vegada complerta la seua condemna (basant-se en les declaracions del ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, que va declarar que el fiscal recorreria l'eixida de presó de De Juana «al límit de les seues possibilitats i de les possibilitats del propi sistema judicial», veient «si és possible, que es pugui construir una nova imputació penal per pertinença a banda armada, amenaces o per continuïtat d'alguna forma de l'activitat terrorista, fins i tot des de la presó».
El 6 d'octubre va ser traslladat des de l'hospital andalús Punta Europa fins a la unitat de nutrició de l'hospital Doce de Octubre a Madrid. Després de finalitzar dita vaga el dia 8 d'octubre, De Juana va indicar que la seua decisió no va estar condicionada pel seu estat de salut, sinó que era degut a les «innombrables» peticions realitzades pel seu entorn familiar i social perquè no prosseguira amb la vaga, i al compromís de la societat basca a l'hora de reivindicar la tornada de tots els presos polítics.
El 27 d'octubre de 2006 va començar el judici a l'Audiència Nacional pel que aquest òrgan considerava delicte d'amenaces relatiu a la publicació de dos articles de De Juana al diari Gara. La sentència va ser emesa el 6 de novembre de 2006, i en ella se'l condemnava a dotze anys i set mesos per un delicte d'amenaces terroristes. El dia anterior a la recepció oficial de la seua condemna i davant la notícia no oficial de la mateixa, va començar una nova vaga de fam perquè, en la seua opinió, ja havia complert la seua condemna. El 16 de novembre l'Audiència Nacional autoritza controls mèdics al presoner per a vetllar per la seua salut i la seua integritat física. L'11 de desembre, De Juana comença a ser alimentat, en contra de la seua voluntat, mitjançant una sonda nasogàstrica.
El 25 de gener de 2007 l'Audiència Nacional, a causa del greu estat en què es trobava per la seua vaga de fam, va decidir per 12 vots a favor i 4 en contra, que el processat continués en presó perquè la seua situació segons aquesta institució, estava provocada lliure i voluntàriament. El 6 de febrer, De Juana és de nou notícia per la publicació d'una entrevista al diari britànic The Times il·lustrada per una imatge seua en la qual apareixia amarrat al llit i amb una gran pèrdua de pes. La publicació de l'entrevista va causar gran polèmica i commoció per la cruesa del seu aspecte.
El 12 de febrer de 2007 el Tribunal Suprem va rebaixar la seua condemna de 12 a 3 anys, si bé De Juana va declarar que no abandonaria la seua vaga de fam fins que fora posat en llibertat. L'1 de març de 2007, la Direcció General d'Institucions Penitenciàries va concedir la presó atenuada a De Juana a causa del seu estat de salut, i va ser traslladat a un hospital de Sant Sebastià, on va abandonar definitivament la vaga de fam.
Després de dos mesos a l'hospital, va demanar l'alta voluntària i la tornada a casa. Tant des del govern com des d'Institucions Penitenciàries es plantejà l'opció de que complira la resta de condemna baix arrest domiciliari i sempre controlat amb una polsera telemàtica. L'etarra es negà a això i a principis de Juny, coincidint amb la ruptura de l'alto del foc decretada per la banda armada, el ministeri de l'Interior va decretar que tornaria de nou a presó a complir la resta de condemna.
[edita] Publicacions
A la presó, De Juana va escriure alguns llibres, l'escriptura dels quals li va suposar beneficis penitenciaris:
- Días. Recull de memòries des de la presó editat en castellà, Ed. Txalaparta, Tafalla, 2000, ISBN 84-8136-161-5.
- La senda del abismo. Novel·la de ficció.
[edita] Referències
- ↑ De Juana fue de Fuerza Nueva Article a la revista Interviu
