How Could Hell Be Any Worse?

De Viquipèdia

How Could Hell Be Any Worse?
[[Image:\|200px\|Album cover]]
Àlbum de Bad Religion
Publicat	1982 (Reedicions: 1988, 1991, 2004)
Gravat	1981
Gènere	Hardcore punk
Duració	29:40
Discogràfica	Epitaph
Productor(s)	Bad Religion
Crítiques professionals
All Music Guide (edició 2004) enllaç
Cronologia de Bad Religion
Bad Religion (EP) (1981)	How Could Hell Be Any Worse? (1982 (Reedicions: 1988, 1991, 2004))	Into the Unknown (1983)

How could Hell be any worse? és l'àlbum de debut de Bad Religion que va veure la llum el 1981, sota el seu propi segell: Epitaph.

Va ser finançat amb un préstec de 1.000 dòlars que el pare de Brett Gurewitz els va concedir. El seu èxit els va sorprendre, fins i tot a la mateixa banda, que va vendre 10.000 còpies en menys d'un any. El so de l'enregistrament ha millorat al llarg dels anys, des de 1981. El disc va veure la llum originalment en LP, va sortir en CD com part del recopilatori de 1991, i va ser remasteritzat el 2004.

Mentre bandes com Sex Pistols, The Clash o Buzzcocks conformaven el cap visible en els inicis del punk a Gran Bretanya, bandes com The Ramones, Black Flag, Dead Kennedys i més tard, Bad Religion van contribuir a expandir en el continent americà un moviment que transcendia l'estrictament musical i que influiria en el comportament i estil de vida de centenars de milers de joves en tot el món.

Bad Religion, formats a Califòrnia en plena ebullició del punk en aquesta zona, es van caracteritzar des dels seus inicis pel seu fort caràcter independent. Així, el grup sota el lema de "Fes-lo tu mateix" van crear el seu propi segell (Epitaph, que amb el temps es convertiria en el segell punk de referència en tot el món) i van editar el seu primer disc, How Could Be Any Worse (Epitaph, 1981), amb el qual van donar-se a conèixer, donant infinitat de concerts i convertint-se en llançadora del punk californià al costat d'altres bandes de l'escena com Social Distortion, Black Flag o Circle Jerks.

A How could be... ja deixaven l'empremta de grup amb enorme potencial, amb un disc de punk juvenil (els seus components no sobrepassaven els 20 anys) que ja esbossava els trets que els reportaria una carrera més prolifera i exitosa que la majoria dels seus companys de generació: la personal veu de Greg Graffin, les seves intel·ligents lletres i el gust per la melodia, aspecte aquest últim que els diferenciava de formacions més "hardcore" com Black Flag o Circle Jerks.

Més de dues dècades després, Bad Religion segueixen tocant temes com Fuck Armagedon...This is Hell o We're only gonna die, autèntics clàssics del punk que segueixen sonant frescos i actuals i que formen part d'aquest disc, imprescindible per a conèixer els inicis i comprendre l'evolució de la banda.