Hipòtesi Nèmesi
De Viquipèdia
Nèmesi, és una hipòtesi astronòmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari. En aquest sistema, l'estrella companya del Sol —encara no descoberta— s'anomenaria Nèmesi (la deessa grega de la retribució i la venjança) pels efectes catastròfics que produiria al pertorbar periòdicament el Núvol d'Oort.
Segons aquesta hipòtesi, el nostre Sol —a l'igual que el 50% de estrelles de la galàxia— formaria part d'un sistema binari. El seu altre focus seria una estrella apagada ("morta"), una nana marró, o un petit forat negre, anomenada Nèmesi, que orbitaria entre 1 i 3 anys llum de la seva parella. Cada 26 a 34 milions d'anys, Nèmesi passaria prop o entraria en el núvol d'Oort, desestabilitzant-lo i llançant pluges de grans cometes en direcció al Sol, el que explicaria l'aparent periodicitat dels grans impactes i les extincions associades (confirmada per el registre fòssil i els estrats geològics d'iridi, un metall extraterrestre). També existeixen alguns mesuraments magnetomètrics i altres indicis que afavoririen aquesta suposició. No obstant això, el fet de no haver-se registrat un camp gravitatori associat a l'estrella posa en dubte la teoria.
[edita] Desenvolupament de la hipòtesi
La hipòtesi Nèmesi va sorgir en un article d'investigació publicat per R. A. Muller (físic, universitat de Califòrnia en Berkeley), Piet Hut (físic, Institut d'Estudis Avançats de Princeton) i Mark Davis (Princeton) en la revista Nature (vol 308, pp 715-717, 1984). Nèmesi seria, segons aquest article, una estrella fosca i petita, tal vegada una nana marró o nana roja, amb una òrbita desenes, centenes o fins a milers de vegades més distant que la de Plutó.
En 1985, Whitmire i Matese, de la Universitat de Louisiana , van suggerir que Nèmesi podria ser un petit forat negre.
Des d'aquestes dates la hipòtesi apareix i desapareix periòdicament en els mitjans de comunicació o en la comunitat científica, sent de vegades ridiculitzada i de vegades sustentada. Els científics majoritaris oscil·len entre l'escepticisme i el vague interès, encara que hi ha un grup que li dóna suport de manera més o menys discreta. No obstant això, segueix sent una hipòtesi "poc reconeguda" .
A l'octubre de 1999, l'astrònom britànic John Murray va anunciar haver descobert un desè planeta, al que va anomenarr Nibiru (no confondre amb el planeta Nibiru proposat per Zecharia Sitchin) i que per les seves característiques seria assimilable a Nèmesi, mentre estudiava uns estels en els marges de el Sistema Solar. Segons Murray, el nou planeta o estrella companya giraria al voltant del Sol a una distància 1.000 vegades més llunyana que Plutó, si bé tal teòric descobriment no va poder finalment ser verificat.
Al començament de 2000, un equip d'astrònoms d'EUA va calcular que l'estrella fosca, cas d'existir, podria ser un nana marró, coincidint amb les afirmacions de John Matese, de la Universitat de Lousiana, qui aquest mateix any va estudiar les òrbites de vuitanta-dos cometes del núvol d'Oort, afirmant que les seves òrbites tenien alguns elements estranys en comú que només es podien explicar per la influència gravitacional d'un objecte de diverses vegades la grandària de Júpiter. Segons la seva hipòtesi, el nou planeta estaria 30.000 vegades més lluny del Sol que la Terra, i faria la seva òrbita al voltant del Sol en el sentit oposat al dels altres membres del Sistema solar.
Murray va calcular una òrbita que es completaria en uns sis milions d'anys i va estimar la seva distància al Sol en gairebé cinc bilions de quilòmetres. No obstant això, tampoc les seves tesis han pogut ser demostrades.
El més probable és que Nèmesi no existeixi, però fins al present no s'ha pogut negar amb total certesa. és per tant un altre objecte hipotètic del Sistema Solar.
[edita] Enllaços externs
- Richard A. Muller, Nemesis
