Herbita

De Viquipèdia

Herbita fou una antiga ciutat del interior de Sicília, al nord de l'illa, poblada pels sículs.

Es esmentada per primer cop el 445 aC quant era sota el govern del dèspota Arcònides, que va ajudar al cap sícul Ducetios (Ducetius) a fundar una nova ciutat a Cale Acte (Calacte). El 403 aC la ciutat fou assetjada per Dionís de Siracusa que no la va poder ocupar, i durant anys Herbita es va oposar als siracusans. En aquest temps encara era governada per Arcònides que va estendre el seu poder fundant la colònia d'Alaesa, a la costa nord. Diodor de Sicília explica que anys després els ciutadans d'Alaesa van obtenir una gran prosperitat i es van enfrontar a la metròpoli a la que consideraven una ciutat de segon ordre. Tot i així Herbita va conservar certa importància fins a la conquesta romana tot i que no apareix a cap esdeveniment històric rellevant. Encara en temps de Ciceró, al segle I aC, se l'esmenta com " honesta et copiosa civitas" amb un estens i fèrtil territori molt ben cultivat i que produïa molt de gra; els seus habitants son qualificats d'actius agricultors (summi aratores), reservats i frugals.

La ciutat va patir com d'altres les exaccions de Verres i el nombre de grangers es va reduir de 257 a 120 i part del seu territori es va tornar erm. Plini el Vell i Claudi Ptolemeu encara l'esmenten com a ciutat però després desapareix.

Ptolemeu la situa entre Agyrion i Leontins, però de les informacions de Ciceró i Diodor sembla que seria una mica mes al nord. Cluverius la situa a Nicòsia a uns 15 km al nord-oest de San Filippo d'Argirò, o a la propera Sperlinga (uns 3 km al oest de l'anterior).