Herència borgonyona
De Viquipèdia
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la corona castellana i catalano-aragonesa representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Taula de continguts |
[edita] Origen
L'herència va tenir el seu origen en Felip III de França i en Robert I d'Artois. Felip III fou el pare de Felip IV de França, i aquest fou el pare de Lluís X de França (+1316), de Carles IV de França (+1328) i de Felip V el Llarg (+1322), casat amb Juana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya.
Felip III fou també el pare de Carles de Valois, i aquest de Felip VI de França (+1350) i de Carles. Felip VI va tenir a Juan II de França el Bo, que fou duc de Borgonya (13611363) i rei de França, i va morir el 1364. Es ca casar dues vegades: la primera amb Bona, i la segona amb Juana d'Alvèrnia de la que és torna a parlar després (vegeu més avall).
[edita] Reunió d'Artois i el comtat palatí de Borgonya
[edita] Artois
- Robert I comte d'Artois (+1250)
- Robert II, comte d'Artois 1250-1302 (+1302)
- Felip (+1298)
- Robert III, comte d'Artois 1302-1309 (+1309)
- Matilde, comtessa d'Artois 1309-1329 (+1329), casada amb Otó IV de Borgonya, comte de Borgonya
- Juana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya (+1329), casada amb Felip V de França el Llarg
- Felip (+1298)
- Robert II, comte d'Artois 1250-1302 (+1302)
[edita] comtat palatí de Borgonya [1]
El comte Otó IV de Borgonya es va casar amb Matilde comtessa d'Artois (1309-1329) i van tenir una sola filla: Juana de Borgonya, comtessa d'Artois per herència materna i comtessa de Borgonya per herència paterna. Va morir el 1329 i va deixar cinc fills del seu matrimoni amb Felip V de França el Llarg (+1322)
- Felip V el Llarg i Juana de Borgonya i Artois
- Lluís (+1317)
- Joana de França (+1347), comtessa d'Artois i de Borgonya 1329-1347, casada amb el duc Eudes IV de Borgonya (+1350)
- Felip (+1346) casat amb Joana d'Alvernia (vegeu més amunt) que es va casar després amb Joan II de França el Bo
- Felip de Rouvres, comte d'Artois i Borgonya (1347-1361) per herència de la seva avia Joana de França, i duc de Borgonya (1350-1361) per herència del seu avi Eudes IV; a la seva mort l'herència de l'avia va passar a la seva tia Margarita I i la de l'avi a Joan II de França (1361-1363) [2]
- Felip (+1346) casat amb Joana d'Alvernia (vegeu més amunt) que es va casar després amb Joan II de França el Bo
- Margarita I > vegeu més avall Flandes-Nevers-Rethel
- Isabel
- Blanca
[edita] Unió d'Artois, comtat de Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel
- Margarita I (+1382) va heretar els comtats d'Artois i Borgonya (1361-1382) del seu besnebot Felip de Rouvres el 1361. Casada amb Lluís II (+1384) comte de Nevers i Rethel i comte de Flandes.
- Margarita II comtessa d'Artois i Borgonya 1382-1405, III comtessa de Flandes, i comtessa de Nevers i Rethel 1384-1405. Es va casar amb Felip l'Agosserat, duc de Borgonya (1363-1404) [3]
- Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germà Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres títols, 1404-1419
- Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Països Baixos), 1419-1467
- Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Güeldres (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
- Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
- Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica [4]
- Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
- Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Güeldres (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
- Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Països Baixos), 1419-1467
- Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germà Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres títols, 1404-1419
- Margarita II comtessa d'Artois i Borgonya 1382-1405, III comtessa de Flandes, i comtessa de Nevers i Rethel 1384-1405. Es va casar amb Felip l'Agosserat, duc de Borgonya (1363-1404) [3]
[edita] Notes
- ↑ no s'ha de confondre amb el ducat de Borgonya
- ↑ Joan II tenia quatre fills: Carles V de França, Lluís I duc d'Anjou, Joan duc de Berry, i Felip l'Agosserat; va cedir el ducat de Borgonya al seu fill Felip l'Agosserat el 6 de setembre de 1363)
- ↑ a la mort del seu marit el 1404, el govern dels comtats de Margarita ja va passar de fet al seu fill, encara que de jure no fou fins el 1405
- ↑ la llei sàlica a Aragó no permetia regnar a les dones: per tant Joana no podia regnar i la corona hauria passat a Felip però quan Joana i Felip es van casar el 1506, Ferran el Catòlic encara era viu; va tractar de tenir un fill mascle per presevar la independència del seu regne però no ho va aconseguir; Joana va ser nominal reina de Castella fins el 1555, pero Carles, fill de Joana i Felip, i net de Ferran, va heretar a aquest darrer quan va morir el 1516; de fet, per la incapacitat de la mare, va rebre també l'administració de Castella pel testament de Ferran, i li va ser reconegut el títol reial a Aragó el 1517 i a Castella el 1518
