Helvidi Prisc

De Viquipèdia

Helvidi Prisc (Helvidius Priscus) fou un magistrat i filòsof romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Va néixer a Tarracina, fill de Cluvi (Cluvius) que era cap centurió (primipilus). Fou adoptat per un Helvidi Prisc, potser pel llegat de la legió d'aquest nom. Va estudiar en la seva joventut i va adoptar la filosofia estoica.

Fou qüestor en temps de Neró i llavors es va casar amb la filla de Trasea Pet; després fou prefecte d'Acaia.

El 56 fou tribú de la plebs i va protegir als pobres contra els procediments abusius de Olultroni Sabí, qüestor del tresor. Amb el seu sogre van arribar a celebrar festes republicanes i fins i tot els naixements de Cassi i Brut. Aquests fets van arribar a orelles de l'emperador que va fer matar a Trasea i va desterrar a Prisc d'Itàlia (66).

Amb la seva dona Fànnia se'n va anar a Apol·lònia de Macedònia on va romandre fins a la mort de Neró el 68. Galba el va cridar a Roma, i un dels seus primers actes fou portar a judici a Epri Marcel, l'acusador del seu sogre, però com que no va tenir suport de Galba, l'acusació no va prosperar. Mort Galba (69) es va cuidar del seu enterrament amb permís de Marc Salvi Otó.

El mateix any fou nomenat pretor per l'any 70; com a pretor electe es va enfrontar a Vitel·li; mort aquest (desembre del 69) va renovar el seu atac contra Epri Marcel; la primera confrontació fou guanyada per Marcel; la segona, en que Prisc va acusar a Marcel de ser informador de Neró, va suposar l'absolució de l'acusat que va tenir el suport de Licini Mucià i Domicià.

El 70 fou pretor i es va oposar a mesures d'altres que tenien per finalitat complaure a l'emperador i va proposar restaurar el Capitoli (incendiat el 69) a costa de Vespasià. Quan aquest es va presentar a Roma el va saludar amb el seu nom privat de Vespasià i en cap dels decrets pretorians va esmentar el seu nom; el va atacar tant a la persona com a l'ofici de l'emperador; l'enfrontament amb l'emperador fou continuat; Prisc va demanar el restabliment de la república; l'emperador el va amenaçar amb expulsar-lo del senat, a menys que hi anés a escoltar i romangués en silenci, però va insistir en que hi aniria i diria el que vulgues; l'emperador li va dir que el podia fer matar i va contestar que ja sabia que no era immortal i que la feina de l'emperador era fer matar o desterrat; la feina seva era morir o anar al desterrament, i que cadascú faria el que li tocava. Finalment l'emperador el va desterrar però no gaire lluny de la capital; en aquest exili fou executat per orde de Vespasià.

La seva vídua Fànnia va encarregar la biografia del seu marit a Herenni Seneció, i per haver-la escrit aquest fou executat per Domicià, i Fànnia desterrada. Va deixar un fill conegut únicament com Helvidi.