Hassor
De Viquip??dia
Per a altres significats, vegeu ??Hassor (desambiguaci??)??. |
Hassor (Hazor) fou una ciutat de Palestina que fou la capital del mes poder??s dels regnes cananeus al nord de Palestina, en el moment en qu?? van arribar-hi els israelites.
Fou habitada al tercer mil??lenni per?? limitat a la ciutat alta o acr??poli. Vers el 1900 aC es esmentada com un lloc secundari de Canaan en una tauleta eg??pcia i cent anys despr??s en els arxius de Mari. Fou en aquest segon mil??lenni abans de Crist quant es va poblar la ciutat baixa o recinte emmurallat (vers el 1800 aC) i la poblaci?? va arribar a uns vint mil habitants i era la ciutat principal de la regi?? i centre estrat??gic per el comer?? entre Egipte i Babil??nia. En aquesta ??poca apareix governada per Ibni-Addu i exercia una hegemonia sobre L??ban, Galilea i fins i tot Damasc. La ciutat apareix als arxius egipcis de Al-Amarna (segle XIV aC) com un centre comercial rellevant i teatre d'algunes operacions militars eg??pcies els segles XV i XIV aC. Fou ciutat vassalla d'Egipte des el segle XVI aC i fins al tom del 1200 aC. Sota Egipte s'esmenten alguns reis: Abdi Tirshi, Iehaenu (nom egipci, probablement el mateix que a les fonts hebrees es esmentat com Jabin). Mes tard apareix un altre rei Jabin el que fa pensar que era un t??tol mes que un nom.
Hazor fou atacada i ocupada pels israelites al territori dels quals va pert??nyer en endavant, el que els va obrir la porta als jueus a dominar tot el pa??s de Canaan. L'arqueologia (correspon a l'excavaci?? de Tell al-Qedah) ha pogut comprovar la destrucci?? violenta de la ciutat desrpr??s del 1300 aC i abans del 1200 aC. Segons la narraci?? b??blica era governada per un rei anomenat Jabin (que sembla ser un t??tol mes que un nom) que va encap??alar una coalici?? de ciutats cananees contra Josu??; aquest va v??ncer i va incendiar i destruir la ciutat ("I Josu?? va tornar en aquest temps i va ocupar Hassor i va colpejar al seu rei amb l'espasa: Hassor era el cap de tots aquells regnes i tothom en ells fou passat per l'espasa, i tots foren destru??ts no salvant-se res que respir??s i incendiant la mateixa Hassor; Israel no va cremar cap altra ciutat constru??da a les seves terres mes que Hassor"). Tot i aix?? fou reconstru??da i va recuperar el seu poder tornant a ser igual de forta uns dos-cents anys despr??s, quant el Jabin regnant era considerat un rei molt recte. El general del Jabin, Sisera, fou derrotat per els jutges Deborah i Barak a la batalles esmentada com a "les aig??es de Megiddo" i si be la ciutat no consta que fos presa o ocupada, degu?? ser destru??da ja que fou poblada per n??mades presumiblement jueus, que vivien en tendes, i no fou reconstru??da fins mes tard, pel rei Salom??, al segle X aC. Sisera va fugir i es va refugiar amb els kenites; fou assassinat per Yael, la dona del cap kenita.
Fou ocupada al comen??ament del segle IX aC pel rei Ben Hadad I de Damasc a petici?? del rei Asa de Jud??, i tot seguit fou restaurada per Omri o per Ahab de Jud?? i va esdevenir prospera altra cop, tant sota Ahab com amb Jeroboam II, arribant a tenir potser uns quaranta mil habitants i una superf??cie de entre deu i vint vegades mes que Jerusalem (i va doblar la seva superf??cie anterior). Tenia un efica?? sistema de distribuci?? de l'aigua especialment pensat per els casos de setge, per?? tot i aix?? fou conquerida pels assiris en temps de Tiglatpileser el 733 aC o 732 aC i destru??da. Una s??rie de forts i centres comercials, primer assiris i babilonis i despr??s perses i sel??ucides, van substituir el paper de la ciutat.
La darrera refer??ncia hist??rica es al llibre dels macabeus on es diu que J??natan va lluitar contra el rei sel??ucida Demetri II Nic??tor a la plana d'Hassor el 147 aC.
Era situada a un lloc anomenat Tel al-Qedah, al est del castell medieval de Banias que controlava la via de Damasc, a uns 15 km al nord del llac Tiber??ades. Fou identificada per J. L. Porter el 1875 i excavada limitadament el 1928 pel brit??nic J. Garstang; fou excavada ??mpliament el 1955-1958 i el 1968-1969 per un equip israelita dirigit per Yigal Yadin de la Universitat Hebrea, i es van localitzar al menys 21 capes de ciutats, amb temples, fortificacions i un sistema d'aigua. El 1990 es van reprendre les excavacions sota direcci?? d' Amnon Ben-Tor de la mateixa universitat i s'han trobat edificis, un palau, moltes tauletes, i altres treballs incloent part dels arxius. La seva regi?? es avui dia un parc nacional d'Israel.