Hassor
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Hassor (desambiguació)». |
Hassor (Hazor) fou una ciutat de Palestina que fou la capital del mes poderós dels regnes cananeus al nord de Palestina, en el moment en què van arribar-hi els israelites.
Fou habitada al tercer mil·lenni però limitat a la ciutat alta o acròpoli. Vers el 1900 aC es esmentada com un lloc secundari de Canaan en una tauleta egípcia i cent anys després en els arxius de Mari. Fou en aquest segon mil·lenni abans de Crist quant es va poblar la ciutat baixa o recinte emmurallat (vers el 1800 aC) i la població va arribar a uns vint mil habitants i era la ciutat principal de la regió i centre estratègic per el comerç entre Egipte i Babilònia. En aquesta època apareix governada per Ibni-Addu i exercia una hegemonia sobre Líban, Galilea i fins i tot Damasc. La ciutat apareix als arxius egipcis de Al-Amarna (segle XIV aC) com un centre comercial rellevant i teatre d'algunes operacions militars egípcies els segles XV i XIV aC. Fou ciutat vassalla d'Egipte des el segle XVI aC i fins al tom del 1200 aC. Sota Egipte s'esmenten alguns reis: Abdi Tirshi, Iehaenu (nom egipci, probablement el mateix que a les fonts hebrees es esmentat com Jabin). Mes tard apareix un altre rei Jabin el que fa pensar que era un títol mes que un nom.
Hazor fou atacada i ocupada pels israelites al territori dels quals va pertànyer en endavant, el que els va obrir la porta als jueus a dominar tot el país de Canaan. L'arqueologia (correspon a l'excavació de Tell al-Qedah) ha pogut comprovar la destrucció violenta de la ciutat desrprés del 1300 aC i abans del 1200 aC. Segons la narració bíblica era governada per un rei anomenat Jabin (que sembla ser un títol mes que un nom) que va encapçalar una coalició de ciutats cananees contra Josué; aquest va vèncer i va incendiar i destruir la ciutat ("I Josué va tornar en aquest temps i va ocupar Hassor i va colpejar al seu rei amb l'espasa: Hassor era el cap de tots aquells regnes i tothom en ells fou passat per l'espasa, i tots foren destruïts no salvant-se res que respirés i incendiant la mateixa Hassor; Israel no va cremar cap altra ciutat construïda a les seves terres mes que Hassor"). Tot i així fou reconstruïda i va recuperar el seu poder tornant a ser igual de forta uns dos-cents anys després, quant el Jabin regnant era considerat un rei molt recte. El general del Jabin, Sisera, fou derrotat per els jutges Deborah i Barak a la batalles esmentada com a "les aigües de Megiddo" i si be la ciutat no consta que fos presa o ocupada, degué ser destruïda ja que fou poblada per nòmades presumiblement jueus, que vivien en tendes, i no fou reconstruïda fins mes tard, pel rei Salomó, al segle X aC. Sisera va fugir i es va refugiar amb els kenites; fou assassinat per Yael, la dona del cap kenita.
Fou ocupada al començament del segle IX aC pel rei Ben Hadad I de Damasc a petició del rei Asa de Judà, i tot seguit fou restaurada per Omri o per Ahab de Judà i va esdevenir prospera altra cop, tant sota Ahab com amb Jeroboam II, arribant a tenir potser uns quaranta mil habitants i una superfície de entre deu i vint vegades mes que Jerusalem (i va doblar la seva superfície anterior). Tenia un eficaç sistema de distribució de l'aigua especialment pensat per els casos de setge, però tot i així fou conquerida pels assiris en temps de Tiglatpileser el 733 aC o 732 aC i destruïda. Una sèrie de forts i centres comercials, primer assiris i babilonis i després perses i selèucides, van substituir el paper de la ciutat.
La darrera referència històrica es al llibre dels macabeus on es diu que Jònatan va lluitar contra el rei selèucida Demetri II Nicàtor a la plana d'Hassor el 147 aC.
Era situada a un lloc anomenat Tel al-Qedah, al est del castell medieval de Banias que controlava la via de Damasc, a uns 15 km al nord del llac Tiberíades. Fou identificada per J. L. Porter el 1875 i excavada limitadament el 1928 pel britànic J. Garstang; fou excavada àmpliament el 1955-1958 i el 1968-1969 per un equip israelita dirigit per Yigal Yadin de la Universitat Hebrea, i es van localitzar al menys 21 capes de ciutats, amb temples, fortificacions i un sistema d'aigua. El 1990 es van reprendre les excavacions sota direcció d' Amnon Ben-Tor de la mateixa universitat i s'han trobat edificis, un palau, moltes tauletes, i altres treballs incloent part dels arxius. La seva regió es avui dia un parc nacional d'Israel.
