Hamadríada

De Viquipèdia

mosaic de Pan i una hamadríada, trobat a Pompeia

Les hamadríades són nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres. Són una espècie específica de dríades, personatges pertanyents al grup de les nimfes. El seu pare és Oxylos i la seva mare "Hamadrias", ambdós habitants del riu Esperqueu i dels monts Othrys i Oeta a Malis.

Les hamadríades neixen lligades a un determinat arbre. Si el seu arbre mor, la hamadríada associada a ell també mor. Per aquesta raó, les dríades i els déus castiguen qualsevol mortal que faci mal als arbres.

Eren considerades com éssers mediadors entre els mortals i els immortals.

El banquet dels savis d'Ateneu enumera vuit hamadríades:

Karya (Arbres de "nous": avellaner, noguera, castanyer) (Corylus avellana, Juglans regia, Castanea vesca)
Balanos (Arbres de "glans": alzina...) (Quercus ilex, Quercus aegilops)
Kraneia (Corneller) (Cornus mas)
Morea (Morera negra) (Morus nigra)
Aigeiros (Pollancre) (Populus nigra)
Ptelea (Oma) (Ulmus glabra)
Ampelos (Vinya) (Vitis silvestris, Bryonia creticus, Tamus communis; Fucus volubilis)
Syke (Figuera) (Ficus carica)

Cal·límac en l'Himne a Delos, presenta una nimfa d'una alzina, angoixada pel seu arbre, que acaba de rebre l'impacte d'un llamp. Les nimfes -diu- estan contentes quan l'aigua del cel rega les alzines; estan de dol quan aquestes perden el fullatge.

Certes llegendes han conservat el record d' hamadríades que van pregar a determinats herois que salvessin el seu arbre com "Reco" i "Crisopelia". Altres recorden el càstig que van rebre els homes per haver tallat un arbre sense atendre els precs d'aquestes, com "Erisictó".

Sangaris fou una hamadríada estimada per Atis.