Guillem Maria de Brocà i de Montagut

De Viquipèdia

Guillem Maria de Brocà i de Montagut (Reus, 1850 - Riudecanyes, 1918) fou un jurista i historiador del dret català , fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull.

Va estudiar a Reus i a Ciutat de Mallorca i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1869. Fou professor de la universitat i, durant dos anys, jutge municipal a Barcelona. Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults de 1881. Bon coneixedor de la història del dret civil català, va estudiar el Llibre del Consolat de Mar fou membre de la Comissió oficial encarregada de codificar el dret civil de Catalunya el 1915.

Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1886 i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907. També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya del 1899 al 1901 i col·laborà sovint a la Revista Jurídica de Catalunya. Així mateix, fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1911 al 1915.

Té un carrer dedicat a Reus.

[edita] Obres

Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (1875)
Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo y precedidas de una introducción histórica (1880) amb Joan Amell i Llopis
Autores catalanes que antes del siglo XVIII se ocuparon del derecho penal y del procedimiento criminal (1901)
Estudi i ensenyança del dret a Catalunya abans del segle XVIII (1909)
Juristes i jurisconsults catalans del segle XIV fins al XVII (1909)
Taula de les estampacions de les Constitucions de Catalunya (1910)
Els Usatges de Barcelona (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1914)
Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código Civil de España y la jurisprudencia (1918)