Guillem Fullana i Hada d'Efak

De Viquipèdia

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Guillem d'Efak) fou un cantant, escriptor i actor manacorí.

Va néixer a Río Muni, Guinea Equatorial, el 1929, i morí a Mallorca el 1995. Fill d'un funcionari colonial, als 3 anys s'establí a Manacor, i el 1964 es traslladà a Barcelona on visquè fins al 1980, en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.

[edita] Obra

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones...)

Com a escriptor cultivà la poesia (El poeta i el mar, 1965, Madona i l'arbre, 1969, El poeta i la nina, 1974, Erosfera, 1982), el teatre ( J.O.M., 1967, La mort de l'àvia, 1968, Paisajexlindos, 1988) i la narrativa (Les vacances d'en Jordi, 1968 i La ponentada gran, 1975).

[edita] Premis

• Artur Martorell 1965 pel disc El Dimoni Cucarell
• Sant Jordi d'Or 1967 per Plou i fa sol
• Carles Riba 1969 per Madona i l'arbre
• Ciutat de Palma 1973 per la nova versió en dos actes de J.O.M.

[edita] Enllaços externs

• Guillem d'Efak a Mag Poesia.
• Guillem d'Efak a Els moviments literaris contemporaris a les Balears.
• Guillem d'Efak al web de la CAL.
• Fitxes dels llibres Gimnèsies i Pitüses (el regne al mig del mar) i Teatre a El Gall Editor [1]