Gregorio Álvarez
De Viquipèdia
| Gregorio Conrado Álvarez | |
| President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 1 de setembre de 1981 – 12 de febrer de 1985 | |
| Precedit per | Aparicio Méndez |
| Succeït per | Rafael Addiego Bruno |
| Naixement | 26 de novembre de 1925 Lavalleja (Uruguai) |
| Partit polític | Partit Colorado |
| Professió | Militar |
Gregorio Conrado Álvarez Armelino (Lavalleja, 26 de novembre de 1925) és un militar uruguaià. Dictador i president de la República Oriental de l'Uruguai entre 1981 i 1985.
Després d'assolir el grau de general el 1971, va dirigir la repressió contra la guerrilla urbana dels Tupamaros. En prendre el poder els militars en el cop d'estat de 1973, Álvarez va passar a ser l'home fort del règim com a secretari permanent del nou Consell de Seguretat Nacional. Va ocupar així mateix el càrrec de comandant a cap de l'Exèrcit entre 1978 i 1979.
Després del plebiscit de 1980, on queda clara la voluntat de la ciutadania uruguaiana de retornar a la vida democràtica, el General Álvarez es va mostrar contrari a acceptar aquest veredicte, per la qual cosa força el Consell de Seguretat Nacional, que l'1 de setembre de 1981 li va lliurar la presidència de la República, postergant d'aquesta forma el retorn a la democràcia. Álvarez va continuar amb la repressió fins i tot que finalment, forçat per l'avenç dels sectors polítics opositors en les eleccions internes de 1982 i després d'haver perdut gran part del suport de les forces armades per continuar amb el règim dictatorial, encapçalades pel Gral Hugo Medina, el seu adversari en la interna de l'Exèrcit, va accedir a negociar un cronograma electoral que va finalitzar amb les eleccions legislatives i presidencials de novembre de 1984. Guanyades les eleccions per Julio María Sanguinetti, el candidat del Partit Colorado, Álvarez va dimitir el 12 de febrer de 1985, cedint el poder al llavors president de la Suprema Cort de Justícia, Rafael Addiego Bruno.
Durant el govern de Álvarez la repressió es va centrar en activistes polítics al país i a l'Argentina, realitzant-se tortures i matances a les casernes i bases clandestines. Fins avui aquests crims són impunes, però s'està investigant el parador de desapareguts, havent-se trobat les restes d'almenys un, després de llargs treballs arqueològics en terrenys de dependències militars.
