Gregorio ??lvarez
De Viquip??dia
| Gregorio Conrado ??lvarez | |
| President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 1 de setembre de 1981 ??? 12 de febrer de 1985 | |
| Precedit per | Aparicio M??ndez |
| Succe??t per | Rafael Addiego Bruno |
| Naixement | 26 de novembre de 1925 Lavalleja (Uruguai) |
| Partit pol??tic | Partit Colorado |
| Professi?? | Militar |
Gregorio Conrado ??lvarez Armelino (Lavalleja, 26 de novembre de 1925) ??s un militar uruguai??. Dictador i president de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai entre 1981 i 1985.
Despr??s d'assolir el grau de general el 1971, va dirigir la repressi?? contra la guerrilla urbana dels Tupamaros. En prendre el poder els militars en el cop d'estat de 1973, ??lvarez va passar a ser l'home fort del r??gim com a secretari permanent del nou Consell de Seguretat Nacional. Va ocupar aix?? mateix el c??rrec de comandant a cap de l'Ex??rcit entre 1978 i 1979.
Despr??s del plebiscit de 1980, on queda clara la voluntat de la ciutadania uruguaiana de retornar a la vida democr??tica, el General ??lvarez es va mostrar contrari a acceptar aquest veredicte, per la qual cosa for??a el Consell de Seguretat Nacional, que l'1 de setembre de 1981 li va lliurar la presid??ncia de la Rep??blica, postergant d'aquesta forma el retorn a la democr??cia. ??lvarez va continuar amb la repressi?? fins i tot que finalment, for??at per l'aven?? dels sectors pol??tics opositors en les eleccions internes de 1982 i despr??s d'haver perdut gran part del suport de les forces armades per continuar amb el r??gim dictatorial, encap??alades pel Gral Hugo Medina, el seu adversari en la interna de l'Ex??rcit, va accedir a negociar un cronograma electoral que va finalitzar amb les eleccions legislatives i presidencials de novembre de 1984. Guanyades les eleccions per Julio Mar??a Sanguinetti, el candidat del Partit Colorado, ??lvarez va dimitir el 12 de febrer de 1985, cedint el poder al llavors president de la Suprema Cort de Just??cia, Rafael Addiego Bruno.
Durant el govern de ??lvarez la repressi?? es va centrar en activistes pol??tics al pa??s i a l'Argentina, realitzant-se tortures i matances a les casernes i bases clandestines. Fins avui aquests crims s??n impunes, per?? s'est?? investigant el parador de desapareguts, havent-se trobat les restes d'almenys un, despr??s de llargs treballs arqueol??gics en terrenys de depend??ncies militars.
