Gran Duc Miquel de Rússia

De Viquipèdia

Miquel II de Rússia (Михаи́л Александрович Рома́нов) (Sant Petersburg 1876 - Perm 1918). Gran duc de Rússia que per les circumstàncies amb què el tsar Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar es convertí durant un dia en dipositari dels drets dels Romanov a la Corona de Rússia.

Nascut el 22 de novembre de l'any 1876 a la capital imperial, Sant Petersburg, essent fill del llavors tsarevitx i després tsar Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Miquel era nét per via paterna del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt mentre que per via materna ho era del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel.

Miquel ingressà ben aviat a la carrera militar tal i com corresponia a un gran duc rus que no estés destinat a convertir-se en tsar. A l'exèrcit, Miquel s'enamorà bojament de la dona del comandant del seu esquadró, Natalia Sergeevna Sheremetievskaja. Natàlia havia estat casada dues vegades i provenia d'una família de classe social humil i amb més aviat escassos recursos.

Abans de conèixer a la senyoreta Sheremetievskaja, Miquel estigué a punt de casar-se amb la princesa Beatriu del Regne Unit però les estrictes normes de la religió ortodoxa que prohibeix el matrimoni entre cosins de primer grau no ho permeté al ser tots dos néts del tsar Alexandre II de Rússia.

El 29 d'octubre de l'any 1911, Miquel contreia matrimoni amb Natàlia Sheremetievskaja a Viena. El matrimoni era morganàtic i per tant li valgué a Miquel caure amb desgràcia a la cort tsarista. La parella tingué un únic fill:

• SE el comte Jordi Mikhailovitx Brasov, nascut a les proximitats de Moscou i mort a Auxerre (França) en un accident automobilístic.

Retornat a Rússia, Miquel visqué la Primera Guerra Mundial i la Revolució. El mes de març de l'any 1917, Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar i ho féu per ell i per el seu fill, anomenant a Miquel hereu a la Corona de Rússia. Ara bé, un dia després Miquel rebutjava ésser coronat tsar. Molts historiadors es pregunten si Miquel pot ésser considerat el darrer tsar o si la seva ràpida abdicació fa que no se'l pugui considerar de tal forma.

Amb la Revolució, Miquel fugí a Sibèria i a la ciutat de Perm hi trobà la mort en mans d'un grup de bolxevics que el reconegueren. Morí l'any 1918 a l'edat de 48 anys.