Gos d'atura catal??

De Viquip??dia

El gos d'atura catal?? ??s una ra??a de gos pr??pia de Catalunya. Es feia servir sobretot per vigilar els ramats durant el dia a la zona del Pirineu i a l'ocupada per la transhum??ncia relacionada amb aquesta zona.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Caracter??stiques 2.1 Cap 2.2 Coll 2.3 Tronc 2.4 Cua 2.5 Membres davanters 2.6 Membres posteriors 2.7 Marxa 2.8 Pell 2.9 P??l 2.10 Color 2.11 Defectes 2.11.1 Greus 2.11.2 Eliminatoris 3 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

L'origen d'aquesta ra??a de gossos ??s la mateixa que la dels altres gossos de pastura de les altes muntanyes europees. Provenen dels gossos asi??tics arribats a Europa amb les invasions de b??rbars orientals i escampats per Europa pels romans. Aix?? doncs t?? com a parents propers el berger des Pyr??n??es, el cao de Serra d'Aires o el pastore bergamasco. Tanmateix, en jaciments com els de Minferri s'ha trobat restes de gossos de mida i estructura semblants ja en el neol??tic, cap el 2000 aC. Amb tot, no ??s possible determinar quan fa que hi ha exactament el que ara s'ent??n per gos d'atura catal?? ja que nom??s es t?? dibuixos de dos-cents anys que testimoni??n la seva exist??ncia.

Dintre de la poblaci?? heterog??nia de gossos que vivia en els mateixos Pirineus s'han pogut seleccionar diversos gossos que han donat lloc a est??ndards i races diferents com venen a ser el petit Berger des Pyr??n??es, el mast?? dels Pirineus, l'Euskal artzain txakurra o el mateix gos d'atura catal??. I dintre d'aquest grup encara ha estat possible seleccionar subgrups a??llats com s??n el gos d'atura aran??s, el gos d'atura cerd?? i el gos d'atura catal?? de p??l curt per b?? que no tenen cap reconeixement oficial.

El 1919 es va recon??ixer com a ra??a canina espanyola. El 1929 es va redactar el primer est??ndard a partir de Tac i Iris, els dos guanyadors d'un concurs de gossos. Tot aix?? no obstant, no va poder frenar la davallada de la ra??a. Amb l'arribada del turisme als Pirineus que ??s on es trobava m??s la ra??a, tamb?? varen arribar les races for??nies, i el gos d'atura va ser considerat una mena de gos petaner infravalorat de tota la vida front els gossos estrangers que ja duien tantes d??cades seleccionant-los i millorant-los, de manera que es va anar abandonant i barrejant amb d'altres races.

Durant la d??cada de 1970, per??, una organitzaci?? anomenada Laket??nia va agafar dos gossos que romanien amb un aspecte molt pur, un de Solsona i l'altre del Bergued?? i van criar-los selectivament per a recuperar la ra??a. Tots els gossos de cria actuals porten gens d'aquests dos exemplars. El 1982 es va crear el Club del Gos d'Atura Catal??, varen comen??ar a proliferar diversos criadors i el 1984 es va redactar un nou est??ndard que ??s el que segueix en curs.

Actualment el gos s'ha pogut estendre molt en comprovar-se que no nom??s serveix per als ramats sin?? tamb?? per a fer d'animal de companyia i se'n comptabilitzen m??s de 4.000 exemplars. Dades que s??n a la baixa ja que no entren en el recompte els exemplars que no s??n de cria especialitzada que encara hi ha en les masies ni les varietats de p??l curt i cerdana que s'escapen dels c??nons actuals fixats pel club per a la ra??a. Per tot plegat actualment es considera que la ra??a ja est?? fora de perill.

[edita] Caracter??stiques

• De 47 a 55 cm en els mascles i de 45 a 53 cm en les femelles.
• Estructura interm??dia i al??ada mitjana. Lleugerament m??s llarg que alt, aproximadament en la proporci?? 9 a 8.

[edita] Cap

• Fort, lleugerament convex i ample de base, sense que resulti pesat, ben proporcionat amb la resta del cos. La proporci?? crani-morro ??s de 4 a 3.
• Crani: Lleugerament m??s llarg que ample, amb un solc netament accentuat en el seu primer ter??, que despr??s s'aplana; i la resta, fins l'occipital, forma una cresta. Os occipital pronunciat. El perfil superior del crani ??s lleugerament corbat i pot presentar un curt espai menys accentuat al centre. Les ??rbites frontals ben desenvolupades, tant en sentit longitudinal com transversal. Arcs superciliars ben marcats.
• Depressi?? fronto-nasal (o stop): Ben visible, per?? no molt pronunciada.
• Morro: Recte, m??s aviat curt, en forma de pir??mide truncada i amb les arestes arrodonides.
• Nas: Recte, proporcionat al cap, i sempre negre.
• Llavis: M??s aviat grossos, recollits, d'un tall gaireb?? recte, el llavi inferior no cau. Intensament pigmentats de negre. Tamb?? ??s negre el paladar.
• Dents: Fortes, de bona mida, blanques i sanes. Mossegada en tisora. En alguna ocasi??, ullals despuntats, en els gossos que treballen.
• Ulls: Molt oberts, expressius, de mirada viva i intel??ligent. Arrodonits, de color ambre fosc i amb les parpelles envoltades de negre.
• Orelles: D'inserci?? alta, triangulars, fines i acabades en punxa. Cart??lag d'inserci?? suau i gens gruixut, pengen enganxades al cap. Relaci?? d'amplada-llargada de 8 a 10. Cobertes de p??ls llargs que acaben amb un serrell. M??bils. S'accepta que en gossos de treball se'ls retallin.

[edita] Coll

• Vigor??s, s??lid, muscul??s
• M??s aviat curt.
• Amb una proporci?? que li permet una bona mobilitat.
• Ben enganxat a l'esquena.

[edita] Tronc

Lleugerament allargat, fort, muscul??s, amb sensaci?? de for??a i agilitat.

• Creu: Destacada.
• Llom: L??nia dorsal recta, gens ni mica ensellat, amb una lleugera elevaci?? a la gropa que sempre ??s igual, o lleugerament menys elevada que la creu. A cop d'ull pot semblar que ??s m??s alta la gropa a causa del p??l i subp??l que hi t??.
• Gropa: Robusta i musculosa, suaument inclinada.
• Pit: Ample, ben desenvolupat, arriba a l'al??ada dels colzes. Costellam arquejat, no pla, per a obtenir una bona capacitat de treball.
• Ventre i costats: Ventre lleugerament recollit, amb els costats curts, per?? forts i ben marcats.

[edita] Cua

• D'inserci?? m??s aviat baixa.
• Pot ??sser llarga (sobrepassant lleugerament el garr??) o curta (sense passar dels 10 cm).
• Hi ha exemplars anurs i, en els de treball, s'admet la cua tallada. La cua, quan el gos reposa, cau repenjada en la seva part inferior; tamb?? s'accepta en forma de sabre.
• En moviment, porta la cua alegrement, per?? mai enroscada al llom.
• Est?? coberta d'abundant p??l suaument arrissat.

[edita] Membres davanters

Les potes davanteres s??n fortes, segures, dretes i ben aplomades tant si es miren per davant com de costat.

• Proporcions: La dist??ncia colze-creu ??s aproximadament igual a la del colze-terra.
• Espatlla: Musculosa i forta, lleugerament obliqua.
• Bra??: Fort i muscul??s, amb els colzes paral??lels, ni tancats ni oberts, ben enganxats al cos.
• Angle esc??pulo-humeral: Aproximadament de 110??.
• Avantbra??: Vertical, fort, molt adequat per al treball.
• Angle humero-radial: Aproximadament de 135??.
• Carp i metacarp: Segueixen la mateixa verticalitat que l'avantbra??, i s??n m??s aviats curts.
• Peus: Ovalats, sotapeus negres i durs. Membranes interdigitals ben manifestes i cobertes d'abundants p??ls. Ungles negres i fortes.

[edita] Membres posteriors

Forts, musculats i ben aplomats, donant sensaci?? de pot??ncia i agilitat.

• Cuixes: Llargues, amples i musculoses, amb ossos forts.
• Angle coxo-femoral: Aproximadament de 120??.
• Cames: D'os i m??sculs m??s aviat forts.
• Angle f??moro-tibial: Aproximadament de 120??.
• Garrons: M??s aviat baixos. Paral??lels i ben aplomats.
• Angle del garr??: Aproximadament de 140??.
• Metatars: M??s aviat curt, fort i vertical al terra.
• Peus: Iguals als anteriors, per?? presenten un doble esper?? amb os, d'inserci?? baixa i units entre ells amb el primer dit del peu mitjan??ant una membrana interdigital.

[edita] Marxa

• Suau, t??pica dels gossos de pastor.
• Nom??s galopen en espais molt grans, la qual cosa fa que al "ring" la marxa t??pica sigui el trot curt, com fan tots els gossos amb esperons.

[edita] Pell

• M??s aviat gruixuda.
• Tensa en el cos i cap.
• Ben pigmentada.

[edita] P??l

• Llarg, estirat o molt poc arrissat.
• Aspre.
• Abundant subp??l, sobretot al ter?? posterior.
• En el cap t?? barba, bigoti, tup?? i sobrecelles que permeten veure els ulls.
• Cua ben prove??da de p??l, igual que les extremitats.
• Quan muden el p??l succeeix un t??pic fenomen, ja que ho fa en dos temps.
  • En el primer, es canvia el p??l de la meitat davantera del gos, i d??na la sensaci?? que es tracta de dos mitjos gossos amb p??l diferent.
  • En el segon temps, canvia la meitat posterior i torna a igualar-se.

[edita] Color

De lluny semblen monocroms, i poden presentar tonalitats m??s clares a les extremitats. Vistos d'aprop s'observa que la coloraci?? v?? donada per la barreja de p??ls de diferents tonalitats: neula, terr??s m??s o menys rogenc, gris, blanc i negre. Els colors b??sics que resulten de la barreja s??n:

• Neula: En les seves tonalitats clara, mitjana i fosca.
• Terra: Amb p??ls de color terra, neula, blancs i negres. Amb tres tonalitats clara, mitjana i fosca.
• Gris: Format per p??ls blancs, grisos i negres, amb tonalitats que poden anar del gris-argent al gris-negre. Si domina el negre i nom??s combina amb p??ls blancs, d??na un negre amb aspecte de gebre.

Tamb?? hi ha exemplars amb mescla de p??ls negres, neula i terra rogenca que poden dominar en algunes parts, donant la sensaci?? d'exemplars negre i foc.

No s'admeten les taques negres ni blanques. A vegades es toleren unes petites agrupacions de p??ls blancs en forma d'estrella pectoral o en la part superior dels dits, que en cap cas no han d'anar acompanyades de l'ungla blanca.

[edita] Defectes

[edita] Greus

• Cap pla o sense solc.
• Orelles en forma de rosa, mal implantades, amb el cart??lag d'inserci?? fort, llargues o separades.
• Ulls clars.
• Manca de dos pre-molars.
• Lleuger prognatisme.
• Esquena ensellada.
• Membres o peus desviats.
• Alguna ungla blanca.
• Manca d'os en els esperons o esper?? simple.

[edita] Eliminatoris

• Manca de pigmentaci?? en els llavis, nas, parpelles o paladar.
• Nas marr??.
• Ulls blavosos.
• Taques blanques.
• Manca de m??s de dos pre-molars o de dues dents.
• Cua enrotllada sobre el llom.
• Manca d'esperons o de membranes interdigitals.
• Totes les ungles blanques.
• M??s de 3 cm per exc??s o per defecte, sobre els l??mits de l'al??ada.
• Cap amb aspecte de pastor dels Pirineus o briard.
• Prognatisme superior o inferior.
• Exemplars mascles monorquidis o criptorquidis.

[edita] Enlla??os externs

• Les races dom??stiques aut??ctones de Catalunya
• Club del gos d'atura catal??
• Federaci?? de concursos de gossos d'atura dels Pa??sos Catalans
• Text del BOE amb les caracter??stiques de la ra??a
• Blog on es narra l'experi??ncia d'adopci?? d'un Gos d'Atura Cec
• El Gos d'Atura portat al c??mic
• Gos d'Atura info
• Gos d'Atura